Chants de l'espace occitan

 A bordèu
  A l'entrada del temps clar
  A l'ombreta d'un rosièr
  A Marseille y'a trois filles
  Adieu l'amor la bruna
  Ai vist lo lop
  Al barricòt
  Alegria
  Als curios
  Amics hem la lhevada
  Amor d’Aussau
  Angelina
  Aquesta taula qu'el de nau plats
  Au jardin de mon pèra
  A l'entorn de ma meison
  Au prat de Larroca
  Au prat de Larròca (bis)
  Aval a la rivièra
  Ave maria
 Batelière
  Be n'ei
  Begam un còp de mai
  Beroja berogina
  Braconièrs
 Calant de Vilafranca
  Cantem como cal
  Cantem Nadal
  Carnaval es arribat
  Carnaval t'en angas pas
  Catarina ma vesina
  Caterineta
  Cessatz voste ramatge
  Chica plega ta ròba
  Citoiens escotatz plan
 De bon matin
  De bon matin me soi levada
  De cap tà l'immortèla
  De femna e d'ome
  Dedins Tolosa
  Doman es lo prumier de mai
  Domingo de cuaresma
 En Grenada
  En un vergièr sotz fuelha d'Albespi
  Era perdritz
  Eras aireteras-tot qu'ei dolors
  Es aici lo mes de mai
  Esperanza l'aranesa
 Gazte naiz eta lorios
 Hegoak
 Iè maridam
  Ièu n'ai cinq sous
  I e vira Margarida
 Joan Petit que dança
 Kyrie Eleison
 La belle s'en va au jardin d'amour
  La camba me fai mau
  La cançon de Barberina
  La cançon de Vedrines
  La canta d’Avitenh
  La copa santa
  La devisa republicana
  La familha
  La fònt
  La grava de Bordèu
  La Hont Hadeta
  La libertat
  La lua se n’ei cochada
  La luna
  La maire Antoèna
  La molièra
  La neit complicia
  La nostra craba blanca
  La novia
  La novià - A nuèch tocarem
  La novis n'a la coronasau
  La perneta
  La plenta deu pastor
  La ploma de perdiu
  La polalhièra
  La polenta
  La republica
  La retira
  La sobirana
  La Trivala
  Las femnas de pel puèch
  Las guerras son cridadas
  L'aiga de ròca
  L'arbre de la camba tòrta
  Las castanhas e lo vin novèl
  L'esquirolet
  L'estaca
Lo  Lo bal de la civada
  Lo boièr
  Lo bon vin de marvinha
  Lo companhon de l'avairon
  Lo galerian
  Lo mon pair
  Lo nòstre ase
  Lo parpalhon
  Lo polit mes de mai
  Lo presonièr
  Lo primptemps qu'ei arribat
  Lo Rigaudon dau calinhaire
  Los esclòps
  Los montanhòls
  Los podaires
  Lo vin blanc
 Margerideto
  Margoton
  Maudicha sia l'amor
  Me'n soi anada entau bastar
  Mon paire m'a logada
  Mon pera m'a promes un don
  Montanhas sus montanhas
 N’eram nau e l'auseron
  Nadalet
  Nadal tindaire
  Nina nina catalina
  Nosaus èm nau donzelas
  Nosta dama deu cap deu pont
  Nosta dona d'ambrus
  Nòu calelhs
  Nòu gojatas a Castelnòu
  Nòu que cantan
  Nòu que lavan la bugada
  Nòu rasims
 O Cantatz
  O mon pais
  Ont anirem paura noviòta
 Parla me
  Pastors sus pè
  Pastres de montanhas
  Paure carnaval
  Perdiguetas naveretas
  Perdiueta novelleta
  Pica pica relotge
 Quand èri pichonet
  Quand mon paire
  Quant vòls ganhar
 Salve Regina
  Sant Guilhèm
  Se canta
  Se io sabiai volar
  Si m'auretz vist
  Si m'auretz vist mon aimabla bergèra
  Solelh, qué fas aval ?
  Sus la punta de l'espada
  Sus la nòstra trilha
  Suu pont de Mirabel
 Talin Talon
  Tantòst vendrà la prima
  Tinda relotge
  Tornatz-en praubes perduts
  Tròp s'era levat lo mèrle
 Un beau soir au clair de lune
  Un voltigeur
  Une fillette de quinze ans
 Vaquí lo polit mes de mai



Pascal-Zoé, Pascal-Sylvanès, Anne-Pascal-MEQ

Chants - Rencontres Zoé avec Pascal Caumont
2025-09 Saint-Pierre la Mer, 2024-04 Saint-Pierre la Mer

 Amor d’Aussau
  Au jardin de mon pèra
  Au prat de Larroca
 Hegoak
 Kyrie Eleison
 La Hont Hadeta
  La novis n'a la coronasau
  Lo primptemps qu'ei arribat
 Me'n soi anada ent'au bastar
  Montanhas sus montanhas
 Nosta dona d'ambrus
 O mon pais
 Si m'auretz vist
  Sus la punta de l'espada
  Suu pont de Mirabel
 Un voltigeur

AMOR D’AUSSAU
Marcel Abbadie/ Bernard Boué ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Pascal-Zoé

E te'n soviens, quan seduts en l'arrós
Deus prometuts qui hasom a Saubista
Qu'èran serments, com hèn los amorós
Mes on ès donc, t'èi perduda de vista

Amor d’Aussau
Lo temps passat
Amor d’Aussau
Que t’èi guardat

Uei que soi jo, embarrat dens l’ostau
Dab lo flaquèr, lhèu ua malaudia
Lo mei qui poish qu’ei d’anar tau portau
Alavetz escota, ò ma miga, ò Maria

Repic

Parla per jo a l’ausèth lo mei haut
Que l’as sovent de cap a Peiralua
Que’u diseràs que soi hèra malaut
Que bàishie lèu shens esperar la lua

Repic

E l’esparvèr autanlèu arribat
Suu linçou blanc pausarà l’immortèla
S’emportarà mon amna au bordalat
A l’endret on viscom ua vita tan bèra

Repic


AU JARDIN DE MON PÈRA
Bigorre ; Ecouter : Joan Lois Lavit, ; rencontre : Pascal-Zoé

Au jardin de mon pèra
Viva l’amor
Viva lo lòn lan la
Bèth irangèr i avè
Viva lo laurièr

Cargat qu’èra d’iranges
Enlòc mes non n’i avè

Ua hont lo pè que’u banha
Un laquet que i hasè

Ua gojata que plora
Estancar-se non podè

Per aquiu davant passa
Bèth brave chivalièr

Perqué ploratz beròja
Qu’ei çò qui poderí hèr ?

Ua baga d’òr qu’avèvi
Dens l’aiga que m’anè quèr

Que balharetz beròja
Ad aqueth qui la pescaré

Jo balharí Tolosa
Tolosa e Montpelhièr


AU PRAT DE LARROCA
Gascogne, la Grande Lande ; rencontre : Pascal-Zoé

Au prat de Larroca
I atz ua hont d'argent larireta
I atz ua hont d'argent

I a nau palometas
S'i banhan dehens

S'i son tan banhadas
La neit las i pren

N'an pres la volada
Se'n van doçament

N'an hèit la pausada
Suu castèth d'Orens

Los cabirons son d'òra
Las latas d'argent

Son las palometas
Entradas dehens

Mes l'auba lhevada
Qu'an gahat lo vent

E se'n son tornadas
A la hont d'argent

Qu'ei mei bèth dehora
Que non pas dehens


HEGOAK
Joxean Artze / Mikel Laboa ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Pascal-Zoé

[ Hegoak ebaki baniz­kio
Neuria izango zen
Ez zuen alde­gingo ] x2

[ Bainan honela
Ez zen gehiago txoria izango
Eta nik txoria nuen maite ] x2

La la la la la…

[ Bainan honela
Ez zen gehiago txoria izango
Eta nik txoria nuen maite ] x2

La la la la la…

Si je lui avais coupé les ailes,
il aurait été à moi,
il ne serait pas parti.

Mais ainsi,
il n’aurait plus été un oiseau.
Et moi c’est l’oiseau que j’aimais


KYRIE ELEISON
Chant sacré, collecté en Bigorre ; Ecouter : Vox Bigerri, Tutti 2023-08, Tutti 2025-09 ; rencontre : Pascal-Zoé

LA HONT HADETA
version originau de Paul Tallez (Estang, Armanhac) vadut en 1847 ; Ecouter : Sylvanès oct-2024, Tutti 2023-10, Tutti 2023-08 ; rencontre : Pascal-Zoé, Pascal-Sylvanès

Aciu que j'a un bòsc
Que i pèishen las aulhas
Aciu que j'a un bòsc
Vòls que j'anim tantòst

Au bòsc que j'a ua hont
Qu'apèran Hont Hadeta
Au bòsc que j'a ua hont
Veiràs com j'i hè bon

Anem, anem j'i donc
Au bòsc l'auseron que canta
Anem, anem j'i donc
Au bòsc canta l'auseron

Ua hada bèth temps a
De tant qu'èra beròia
Ua hada bèth temps a
S'i volóc miralhar

Tant, tant se miralhèc
Dens l’aiga capbaishada
Tant, tant se miralhèc
La prauba que's neguèc

Repic

E la hont per amor
Que cambièc la hada
E la hont per amor
Que la cambièc en hlor

Dempuish còsta au canèr
Arrosat per l'aigueta
Dempuish còsta au canèr
Que florèish un rosèr

Repic


LA NOVIS N'A LA CORONASAU
Lanas de Gasconha - texte collecté par Félix Arnaudin, musique collectée par Jacques Baudoin chant d’accompagnement de la mariée par ses demoiselles d’honneur ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Pascal-Zoé

La nòvis n'a la corona l'i tomba
La nòvis n'a la corona l'i tomba

Tomba-li tomba
Tomba-li vòu
Despelham la nòvi
Dromir que vòu

La nòvis n'a la camisa l'i tomba
La nòvis n'a la camisa l'i tomba

repic

La nòvis n'a lo cotilhon l'i tomba
La nòvis n'a lo cotilhon l'i tomba

repic

La nòvis n'a las cauças l'i tomba
La nòvis n'a las cauças l'i tomba

repic

La mariée a la couronne qui tombe
Elle lui tombe - Elle veut tomber
Déshabillons la mariée - Elle veut dormir
La mariée a la chemise qui tombe
La mariée a le cotillon qui tombe
La mariée a les chausses qui tombent


LO PRIMPTEMPS QU'EI ARRIBAT
Chant pyrénéen transmis par Régis Latapie ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Pascal-Zoé

Lo primtemps qu’ei arribat
lo temps de la vriuleta
las mairs e las hilhòtas
qui’s vòlen maridar
que se’n van sus la prada
tà se n’anar amusar

J’a un navèth pastor
viengut non j’a pas guaire
Diu! quin bèth aire !
Be’n charma las qui vòu
si jo sabí de’u plàser
jo’u balharí mon còr

Jo’t balharí mon còr
si n’èras fidelòta
tòca manòta
E hè’n me lo serment
las tòas amistosòtas
non finiràn jamei

Non j’a pas nat camin
qui non aja travèrsa
Diu! quin comèrça
la vita de s’aimar
per un moment de feblessa
si’ns calè separar


ME'N SOI ANADA ENT'AU BASTAR
Rondeau du Néracais - Cant de messorgas (chanson de mensonges) Collectage Odile Dauba et de sa mère Germaine Duffourc par Pèire Boissières ; Arrgt P. Caumont; Ecouter : Albada - album : Cants de prep, ; rencontre : Pascal-Zoé, Anne-Zoé

Me’n soi anada ent’au Bastar x2
Me’n soi anada ent’au Bastar x2
Qu’èi trobat ua gleiseta,
n’i avè pas nat autar

Adara que n’es lo temps ma-i-mia
Adara que n’es lo temps d’aimar x2

Qu’èi trobat ua gleiseta,
n’i avè pas nat autar x2
Lo crabòt disè la mèssa e lo boc Aleloià

Adara que n’es lo temps ma-i-mia
Adara que n’es lo temps d’aimar x2

Lo crabòt disè la mèssa e lo boc Aleloià x2

Lo lop qu’èra darrèr la pòrta,
que se volè confessar

Adara que n’es lo temps ma-i-mia
Adara que n’es lo temps d’aimar x2

Lo lop qu’èra darrèr la pòrta,
que se volè confessar x2

Tira-te en darrèr maishanta bèstia,
ce’m vòudrés benlèu minjar.

Adara que n’es lo temps ma-i-mia
Adara que n’es lo temps d’aimar x3


MONTANHAS SUS MONTANHAS
version Vath d’Azun, version collectée auprès de Joan-Lois Lavit en 2007 à Ayzac-Ost - NB : dans cette vallée les « a » finaux se prononcent « a » ouvert ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Pascal-Zoé

Montanhas sus montanhas, montanhas de Seson
Que g’alhè ua bergèra qui brilhava com lo so

Era n’ei saludada per dus pastors biarnés
E mèma cortisada per Noguès de Cautarés

Traversa’ra montanha seguint son aimador
Que jèssa los de casa en gran desolacion

Diràn que m’an panada, aquò n’ei qu’un abús
Adishatz los de casa, vosautis no’m veiratz plus

Sus l’èrba l’a pausada a l’ompra d’un nibrèr
E que’u ne hè la promessa de non la quitar jamès

Era pastora (e)stonada d’enténer lo pastor
Je’u ne hè tota rusada se no’vs trufaritz de jo

--- Traduction ---
Montagnes sur montagnes, montagne de Seson
Il y avait une bergère qui brillait comme le soleil

Elle a été saluée par deux bergers béarnais
Et même courtisée par Nogué de Cauterets

Elle traverse la montagne en suivant son amoureux
Elle laisse ceux de chez elle en grande désolation

Ils diront qu’on m’a volée, ce qui n’est qu’un mensonge
Au revoir ceux de la maison, vous ne me verrez plus

Il l’a posée sur l’herbe, à l’ombre d’un genévrier
Et il lui fait la promesse de ne jamais la quitter

La bergère toute étonnée d’entendre le berger
Lui demande s’il ne se moquerait pas d’elle


NOSTA DONA D'AMBRUS
Lanas de Gasconha - Albret ; Ecouter : Tutti stage, ; rencontre : Pascal-Zoé

De cèu en tèrra es descenduda Maria Maria
De cèu en tèrra es descenduda la Mair de Diu

Nau anjolets l’acompanhaven

Que bien piusement cantaven

Un li trucava la rosada

Quate li hasèn la juncada

Un sonava la campaneta

Dus li troçavan la raubèta

L’aute portava la cadiereta

S’espinèt per una brusqueta

E quan estót ensang.nadeta

Vengót au pè de la honteta

Trempèt lo penon dens l’aigueta

E gariscót la malauseta

Puish dens lo cèu se's entornada

E vos venètz en cada annada

Per li cantar tan bèra aubada


O MON PAIS
J.-C. Coudouy / G. Sanchette - Chant pyrénéen transmis par Régis Latapie ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Pascal-Zoé

O mon païs que t’an tots quitat
Qu’an preferat la vila
[ Aqueths garçons tant envejós
Qu’avèn trobat richessa
Ça-i donc tanben princessa. ] x2

Nani mossur, qu’aurèi gran degrèu
De deishar mas aulhetas
[ Tant que viurèi, las guardarèi
De montanhar enqüèra
No’s hè pas mei bergèra. ] x2

Que harèi jo shens mon cujalar
Tot cobrit de verdura
[ Si’m cau partir, lèu vòi morir
Tant pis per tu la bèla
Demora t’i fidèla.] x2


SI M'AURETZ VIST MON AIMABLA BERGÈRA
Trad. Bigorre ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Pascal-Zoé, Anne-Zoé

Si m'auretz vist mon aimabla bergèra
Aquera arròsa aquèra bèra flor
Era qui a tant doça la maishèra ?
Be l'am cerquèi ad era, era be'm cerca a jo

Quauque pastor que l'am va aver raubada
Praubin de jo, t'on tirarèi donc jo ?
Qu'ani véder si se'n seré tornada
De l'on de l'aute ser prengom tan de plaser

Qu'èi tan cercat, a la fin l'èi trobada
Que s'omprejava devath beth arbolet
I los ausèths disèn en lor lengatge
Mon Diu Be'n son urós aqueth par d'aimadors.

-- Traduction --
Auriez-vous vu mon aimable bergère
Cette rose, cette belle fleur
Elle qui si douce a la joue
Je l'ai cherché longtemps, elle me cherche bien

Un berger me l'aura volée
Pauvre de moi, vers où irai-je
J'allais voir si elle était retournée
Là où nous prîmes l'autre soir tant de plaisir

J'ai tant cherché qu'à la fin je l'ai trouvée
Elle prenait l'ombre sous un bel arbrisseau
Et les oiseaux disaient dans leur langage
Mon Dieu que sont heureux ces deux amoureux


SUS LA PUNTA DE L'ESPADA
Cant de nau - Branle béarnais de la vallée d’Ossau ; Ecouter : Cocanha, ; rencontre : Pascal-Zoé

Sus la punta de l'espada, pòrti NAU
Pòrti NAU, pòrti jo, pòrti la mei bèr'arròsa
Pòrti NAU, pòrti jo, pòrti la mei bèra flor

Sus la punta de l'espada, pòrti UEIT
Pòrti UEIT, pòrti jo, pòrti la mei bèr'arròsa
Pòrti UEIT, pòrti jo, pòrti la mei bèra flor

SET..., SEIS..., CINC..., TRES..., DOS..., UA...

Sus la punta de l'espada, pòrti NAU


SUU PONT DE MIRABEL
Rouergue, version polyphonique de Bigorre ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Pascal-Zoé

[ Suu pont de Mirabel
Catarina lavava ] x2

Que vengón a passar
Tres cavalièrs d’armada
Lo purmèr demandà :
« Non seretz pas maridada ? »

Lo segond que’u balhè
Ua polida baga
Mès la baga deu dit
Cajó tau hons de l’aiga

Lo tresau que sautà
Hasó la cabussada
Mès tornè pas pujar
Mès tornè pas la baga

[ Suu pont de Mirabel
Catarina plorava ] x2


UN VOLTIGEUR
Version coll. Pascal Caumont - village d’Uzer près de Bagnères-de-Bigorre ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Pascal-Zoé

Un voltigeur dans une ville
Faisait la cour à une beauté, à une beauté
Pour une fois qu’il a manqué d’aller la voir
Un doux baiser lui a refusé, un doux baiser

Un doux baiser c’est peu de chose
Mais l’aurez si vous le voulez, si vous le voulez
Vous passerez la nuit entière entre mes bras
Quand l’alouette aura chanté vous partirez

Mais nous n’étions qu’un quart d’heure ensemble
Quand l’alouette se mit à chanter, se mit à chanter
Alouette, maudite alouette tu m’as trahie
Tu chan­tes à la pointe du jour et ce n’est que minuit

Ah si l’amour avait des racines
J’en planterais dans mon jardin, dans mon jardin
J’en planterais dans mon jardin aux quatre coins
J’en donnerais aux amoureux, à ceux qui n’en ont point


Chants - Rencontres à Sylvanès avec Pascal Caumont
2023-08 Sylvanès, 2023-10 Sylvanès, 2024-08 Sylvanès, 2024-10 Sylvanès, 2025-08 Sylvanès

 Alegria
  Amics hem la lhevada
  Aquesta taula qu'el de nau plats
  Au jardin de mon pèra
  Ave maria
 Beroja, berogina
 Cessatz voste ramatge
  Chica plega ta ròba
 De bon matin me soi levada
  Doman es lo prumier de mai
  Domingo de cuaresma
 Eras aireteras - Tot qu'ei dolors
 Gazte naiz eta lorios
 Iè maridam
 Kyrie Eleison
 La Hont hadeta
  La neit complicia
  Las femnas de pel pueg
  Las guerras son cridadas
 Nadalet
  Nina nina catalina
  Nosaus èm nau donzelas
  Nosta dama deu cap deu pont
 Salve Regina
 Tornatz-en praubes perduts
 Une fillette de quinze ans

ALEGRIA
chant de réjouissance et de remerciement chanté en monodie en vallée d'Ossau lors des mariages ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Alegria alegria
Alegria Diu nos don Alegria Diu nos don

Diu mantienga aquesta casa
Meste, Dauna, de la maison

Repic

E tanben las cosinèras
Qui'ns hèn de tan bon bolhon

Repic

Que'ns hèn la bona chèra
E nosaus que'us hèm l'aunor

Repic

"Lo qui canta son mau encanta"
Adara canteram tà vos

Repic


AMICS HEM LA LHEVADA
occitan ; Ecouter : Tutti 2023-08 ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Amics hèm la lhevada
La nuèit que s’en va anar
Non luseish mei lo bèth lugran
Au hons de l’aigalada
E lo só que’s va miralhar
Au som de la cascada.

Ça-viètz sortitz dehòra
Portatz chanchans e caudèrs
Anem lhevatz-ve donc aulhèrs
Aubritz los uelhs qu’ei l’òra
Las aulhas dehens los brostèrs
S’esvelhan de bona òra

En cantar nosta aubada
Hèm shorratar le lèit
Repausaram quan ajam lèit
Au ser dens la velhada
Sus lo palhat devath lo teit
Hèit de palha daurada

Mon Diu qui dab sagessa
Avetz creat lo só
Que voie star bon servidor
Au temps de la joenessa
A tà vos sus lo men vriulon
Voi cantar ma tendressa


AQUESTA TAULA QU'EL DE NAU PLATS
Cant de nau ; Ecouter : extrait Tutti 2023-08, Tutti 2023-08 ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Aquesta taula qu’ei de nau plats
Nau plats, nau servicis d’argent
Arrodada ei de bèra gent

Segueis dab : Uiet, Set, Sheish, Cinc, Tres, Dus, Un


AVE MARIA
contat en Lanamezan en 1900 per Dauna Agoret - lo 3au verset escrit per Teresa Pambrun ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Nosaus vos saludam
     Maria benedida
De la gràcia de Diu
     vos ètz tota remplida
lo Senhor qu'ei dab vos
     la sorça de tot ben
E benedit Jesús
     lo frut de vòste senh

Maria mair de Diu,
     vièrjes incomparabla
A(u)s praubes pecadors,
     rendetz-vos favorabla
Regardatz en pietat
     lor deplorable sòrt
E pregatz Diu per eths
     a l’òra de la mort

Dama blanca sus eth malh,
     ò doça vièrja Maria
Triscant tà vos virgomai,
     eth còr empleat d’ahida
Qu’arribam de tots camins,
     seguint eth pas deth sò
Estela deth Arralhèr,
     auditz nosta cançon

------- traduction -

Nous vous saluons Marie bénie
De la Grâce de Dieu vous êtes toute embellie
Le Seigneur est pour vous la source de tout bien
Et Jésus bénit, le fruit de votre sein

Marie mère de Dieu, vierge incomparable
Aux pauvres pécheurs rendez-vous favorable.
Regardez en pitié le déplorable sort
Et priez Dieu pour eux à l’heure de la mort.

Dame blanche sur le rocher, ô douce vierge Marie,
Tressant pour vous le muguet, le cœur rempli de foi
Nous arrivons de tous chemins, suivant le pas du soleil
Etoile de l’Arralhèr, entendez notre chanson


BEROJA, BEROGINA
Trad. Béarn ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Pascal-Sylvanès, Anne-Zoé

Beroja, berogina,
Vos qui aimatz los pastors,
Vos qui aimatz tots los autes,
Si m'aimaretz a jo ?

Jo qu'aimi tots los autes,
Tanben que'us aimarèi ;
Tots los qui a jo m'agradan
Be'us acontentarèi

Beroja, berogina,
Si'm m'aimaratz atau ?
Vos crompari raubetas
I berois devantaus.

Galant, je no'vs coneishi,
Ni que non sèi d'on ètz ;
Guardatz-ve las raubetas
Tà las qui coneishetz.

Dens voste cor, beroja,
Tan de frinèstas j'a,
Totas que'n son barradas
Que jo ne-i pods entrar.

Galant, b'ètz gran parlaire,
Plaser èi de v'escotar :
Semblatz parent de l'aire
Qui pertot vou entrar.

Quan la mar seré encra,
La tèrra tot papèr,
N'i auré pas tà 'scriver
Lo regrèt que jo èi.

De luenh jo soi vienguda,
Tornar que me'n voi jo
Dab las mias camaradas
Viendudas son dab jo.

Au cèu n'a tant d'estelas
Au boi autant de flors,
Com èi versat de larmas,
La mia bèra, per vos !

La nèu de la montanha,
Non n’ei tan blanca, non,
Com las blancas popetas
De ma chèra m’amor. »


CESSATZ VOSTE RAMATGE
occitan ; Ecouter : Tutti stage, Tutti 2023-08 ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Cessatz vòste ramatge
Aimables auserons
Quitatz uèi lo boscatge
Temoenh de mas amors
A ! Leishatz m’i soleta
Plorar lo qui èi pergut
Jo vau morir, praubeta
Si lèu no m’ei rendut

Ta votz tendra e doceta
Charmant rossinholet
Non charma mei Aneta
Despuish qui mei ne’u ved
Dab plaser qu’escotavam
Tons èrs melaudiós
Quan tots tres celebravam
Nostes purmèrs amors

Sus aqueta branqueta
Miei mòrta de chegrin
Prauba tortereleta
Que t’enteni gemir
A ta votz langorosa
No’s poden qu’atendrir
Com jo qu’ès malurosa
Com jo que’t cau morir.


CHICA PLEGA TA RÒBA
occitan ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Chica plega ta ròba
d'aci te’n cau anar
ta ròba t'an plegada
cau pas fèr que marchar

Ta mair que t'a noirida
abandonada t'a
t'a dada en un òme
non sè se t'aimarà

T'a dada en un òme
Non ei qu’un jogador
Non d’ei dera tabòla
non vòu fèr ren de bon

Se sabiái que non m'aima
Dòu me fariá portar
Me’n anariá enà montanha
erbeta enà minjar

Me’n anariá enà montanha
erbeta enà minjar
erbeta dera amara
Coma menut bestiar


DE BON MATIN ME SOI LEVADA
occitan ; Ecouter : Albada, Tutti 2023-10 ; rencontre : Pascal-Sylvanès

De bon matin me soi levada
Tau racatacatau racatacatau racatacatau
De bon matin me soi levada
Un parelh d’oras davant jorn (x2)

N’ai entendut cantar lo calandre
Tau racatacatau racatacatau racatacatau
N’ai entendut cantar lo calandre
E lo novèl rossinholet (x2)

Que me disiá dins son lengatge
Tau racatacatau racatacatau racatacatau
Que me disiá dins son lengatge
Mès tas amors son pas aicí (x2)

N’es una filha embarcada
Tau racatacatau racatacatau racatacatau
N’es una filha embarcada
Dins una barca de papièr(x2)

Mès lo barquièr que la menava
Tau racatacatau racatacatau racatacatau
Mès lo barquièr que la menava
N’èra un nommat cordonièr (x2)

Mès lo martèl n’èra de coire
Tau racatacatau racatacatau racatacatau
Mès lo martèl n’èra de coire
E lo linhòl de pèl de can (x2)


DOMAN ES LO PRUMIER DE MAI
occitan ; Ecouter : Tutti 2023-10 ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Doman’s lo prumier de mai (x4)
Mironflà, mirolirà
Cadun vai veire mia (x2)

N’anirèi al joli boè (x4)
Mironflà, mirolirà
Culhir lo mai per una (x2)

E tot en lo li culhint (x4)
Mironflà, mirolirà
Lo rossinhòl cantava (x2)

E tot en lo li portant (x4)
Mironflà, mirolirà
La chabreta n’anava (x2)

E tot en lo li plantant (x4)
Mironflà, mirolirà
Lo cocut ne cantava (x2)

E gueitatz al bujador (x4)
Mironflà, mirolirà
Si i a 5 uèus portatz ne dos (x2)

E gueitatz a la travala (x4)
Mironflà, mirolirà
Que i a de lard per far la pascada (x2)


DOMINGO DE CUARESMA
occitan ; rencontre : Pascal-Sylvanès

De rodillas en el huerto orando
Se postro afligido nuestro Redentor

Rodeado de pena y angustia
Con suma tristeza y grande dolor

Mira pecador

Que hasta gotas de sangre ha sudado
Solo al pensar en su amarga pasion


ERAS AIRETERAS - TOT QU'EI DOLORS
chanson faite en réaction à l'abolition du droit d'aînesse coutumier en vallées de Barèges et du Lavedan vers 1760 qui voulait que l'aîné, garçon ou fille, hérite de tout le domaine et de la maison ; Ecouter : Albada - Cants de prep, ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Grans desplasers en Lavedan
Las costumas que van cambiar
Tot que n'ei en plors enas bonas maisons
Sustot las eretèras
Los ne vòn hèr quitar lo dret de mestrejar
Ad aqueras estafièras

Tà Davant-Aiga on cau anar
T'anar-les vier desesperar
Si lo borèu de Pau avè hèit lo saut
A quauqua mala bruma
Qui l'avosse estofat eth premer qui parlà
D'arrehèr la cotuma

Malaja era mair qui l'ei queriat
E qui la causa n'ei estat
D'aqueth cambiament dit deth parlament
Disen las de Varètja
Maugrat los parents que causiven los gents
A quinas previlètges

(TOT QU’EI DOLORS)

Tot qu’ei dolors per totas las maisons
Sustot eras aireteras

Ah maudit sie eth rei
Que nos a hèit era lei
Contra ‘ras aireteras

Era costuma nòsta va cambiar
Non serem cap tà fieras

Repic

Nos an tirat eth dret de mestrejar
Era ainada ‘ra prumèra

Repic

Dempuish Massat tath cap de Lavedan
Montanhas, arribèras

Repic


GAZTE NAIZ ETA LORIOS
basque ; Ecouter : Kalakan, ; rencontre : Pascal-Sylvanès

(Gazte naiz eta lorios,
  izpiritua kurios) x2
Batez agrados, besteaz jelos
   mutil gaztekin gau oroz
Mutil gaztekin gau oroz eta
   nundik naiteke maluros?

(Aita eta ama etzaten dira
   biak ganbera berian) x2
Ez dira nitaz ainitz oroitzen
   berak ontsa direnean
Jeloskeriarik ez izaiteko
   ni maiteñoaren aldian

(Ate xokoan makila eta
   leiho azpian zurubi) x2
Ene maitia handik sartzen da
   segeretuan prudenki
Segeretuan prudenki eta
   amak oraino ez daki

------- traduction -
Je suis jeune et heureuse, l’esprit curieux
Agréable d’un côté, et de l’autre jalouse
En compagnie de jeunes hommes toutes les nuits
Père et mère se couchent, les deux dans la même chambre
Ils ne se rappellent pas beaucoup de moi lorsqu’ils sont bien
Pour ne pas être jalouse, moi je suis de l’autre côté avec mon amoureux
Le makila est au coin de la porte et, sous la fenêtre l’échelle
Mon amoureux rentre par là prudemment en secret
Prudemment en secret et ma mère ne le sait pas encore


IÈ MARIDAM
canta de maumaridada, Savès, Gasconha ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Iè maridam lònle a'n aquera mainada (bis)

1- Se maridadeta volètz estar
Maridadeta vos seratz
De petits plasers seràn pas güaire
Troberatz un òme un pauc jalós
E mes un pauc trucaire

Repic

2- Vo'n deisherà pas anar enlòc (bis)
Sonque’n çò vòste paire
Enqüèr vos dirà de tornar lèu
D'i demorar pas güaire

Repic

3- Au cap de nau meses un an
N'auratz quauque petit enfant
L'enfant serà ploraire
Tota la nèit e’n harà coic-coac
E'n dromirà pas güaire

Repic

4- Quan calerà lavar au riu
Tanplan l'ivèrn coma l'estiu
L'aiga’n serà torrada
Alavètz e’n seratz au repentit
De vo’n èste maridada
(E’n cridaratz ai ai ai ai ai de vos èste maridada)

Repic


LA NEIT COMPLICIA
paroles de Joan-Lois Lavit, musique de Jean-Maurice Lacrampe ; Ecouter : Joan Lois Lavit, ; rencontre : Pascal-Sylvanès

La neit complicia que ns'amanta
E que's hé mes trenda la canta

Tots dus hora deu monde
b'ei doç, b'ei doç
De saber se sol taus amoros

Sola la lua que ns'espia
Qu'esclaira deu bonur la via

repic

E quan la lua s'ei virada
Que ns'èm trobats a l'escurada

repic

Ara, arrès mes no's va cueidar
De ço qui ns'avem a condar

repic

Aquesta tèrra ça-i desbrembar
Per ua posa que'ns vam aimar

- traduction <
La nuit complice nous recouvre
Et le chant devient plus tendre


LAS FEMNAS DE PEL PUEG
Trad. Rouergue – collect. IOA auprès de Marie Mirou ; Ecouter : Marie Mirou - St Santin - occi, ; rencontre : Pascal-Sylvanès, Anne-Zoé

I pas de femnas pus aluradas
Que las femnas de pel Puèg (bis)
E ton lala ladera deròt e ton lala

Se n'anavan per las velhadas
Daishavan lor marí al lièt (bis)
E ton lala ladera deròt e ton lala

E onze oras sonavan
Mièja nuèch un pauc plan prèp (bis)
E ton lala ladera deròt e ton lala

Lor marí lor demandava
Pauras femnas d'ont venètz (bis)
E ton lala ladera deròt e ton lala

Venem d'aval de per la ribièira
De vira l'aiga de pel prat (bis)
E ton lala ladera deròt e ton lala

E se ba nos volètz pas crèire
Agachatz-nos lo frèta-pès (bis)
E ton lala ladera deròt e ton lala

Tres o quatre jorns aprèssa
Tòmban malautas al lièt (bis)
E ton lala ladera deròt e ton lala

Calràl anar cercar lo vicari
Lo medecin per las guarir (bis)
E ton lala ladera deròt e ton lala

Quand lo medecin arriba
Pauras femnas encentas sètz (bis)
E ton lala ladera deròt e ton lala

Quand lo vicari arriba
Paures òmes cocuts sètz (bis)
E ton lala ladera deròt e ton lala


LAS GUERRAS SON CRIDADAS
Béarn ; Ecouter : Lo Cèu de Pau ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Las guèrras son cridadas
Dinc au ras de la mar
La dondΦa la dondΦa
Dinc au ras de la Mar
La dondΦa la dondΦ

Lo Rèi que vòu batalha
Batalha que’i aurà
La dondΦa…

Que vam har praubas hemnas
Los òmis se’n anar
La dondΦa…

La nuèit coma lo dia
On calerà nos dar
La dondΦa…

Au diable lo Rei sia
E lo qui’u hè cridar
La dondΦa…

Maladita la guèrra
Qui’ns hè a tots plorar
La dondΦa…

Enqüè los òmis tornen
Que tornen mau o plan
La dondΦa…

Que hàcian lèu e viste
Entà nse consolar
La dondΦa…

Permor que si non tornen
De per aciu enlà
La dondΦa…

De l’auta part d’Espanha
Que’n haram arribar
La dondΦa…


NADALET
Trad. Tarn – collect. La Talvèra auprès de Georges Jalby Montredon Labessonnié (81) ; Ecouter : Tutti 2023-10 ; rencontre : Pascal-Sylvanès, Anne-Zoé

Nadalet, Cantem ambe granda jòia
Pel Rei que Diu nos envòia
Es un grand jorn de fèsta Nadalet
Cantem lo pastorelet

Soguerem emocionats Nadalet
En menent las fedas paisser
Paisser l'èrba dins les prats, Nadalet
Sabiam pas qu'i poriá naisser

Del pecat qu'Adam se rendet copable
Contra un Diu lo pus aimable
N'èra totjorn tormentat del pecat
N'èra totjorn tormentat

Nadalet, Cantem ambe granda jòia
Pel Rei que Diu nos envòia
Es un grand jorn de fèsta Nadalet
Cantem lo pastorelet

Quand ai vist aquel enfant tant polit
De tot mon cors tredolavi
De lanjas n'èra vestit tot polit
En ie parlent ieu tremblavi

E i ai dich tu qu'as fach finir la guèrra
Lo monde salvat t'espèra
En tu me soi convertit
Leu i ai dich
En tu me soi convertit


NINA NINA CATALINA
Aulus ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Nina nina Catalina
N'as tan pair en era vinha
E ta mair a Figaròu
Enà cercar un parpalhòu
Nina nina Catalina

Nina nina Catalina
N'as tan pair en era vinha
E ta mair entath Sulhòu
Que't portarà un parpalhòu
Tot plegat en un lançòu
Nina nina Catalina

Nina nina Catalina
Eth ausèth sus la branqueta
Cantava sa cançoneta
Que passèc eth esquiròu
Que seguic eth parpalhon
Que volava, que volava
Que passèc enà montanha
Que's pausèc en un jotelh
Nina nina Catalina

Nina nina Catalina
N'as tan pair en era vinha
E ta mair a Figaròu
Enà cercar un parpalhòu
Nina nina Catalina

Eth lançòu qu'èra traucat
E eth parpalhòu que s'é escapat !

(fin du chant dans J.Poueigh p.60)
Que roda enà codina e en solèr
coma ua ròda de molièr


NOSAUS ÈM NAU DONZELAS
Arribèra Baisha, Armanhac ; Ecouter : (c) chants du Néracais - Dauba, ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Nosaus èm nau donzelas
Marcham sus las estelas
Leugèr leugèr
Sus la punta de l’erba
Pausam lo pè

ueit, set, sheis, cinc, quat, tres, duas, ua

E nosaus èm nau mila
Acompanham la hilha
Avant avant (auan)
Avant cabaleria
Los de davant


NOSTA DAMA DEU CAP DEU PONT
Cantique béarnais anonyme attesté au XVIème ; Ecouter : Lo Cèu De Pau, Tutti 2023-08 ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Nosta Dama deu Cap deu Pont
Ajudatz-me ad aquesta òra
Pregatz au Diu deu cèu
Que’m volha bien desliurar lèu
D’un mainat que’m hacia lo don
Tot dinc’au haut deus monts l’impòra
Nosta Dama deu Cap deu Pont
Ajudtaz-me ad aquesta òra

--- traduction---
Notre-Dame du bout du Pont,
aidez-moi à cette heure.
Priez le Dieu du ciel,
Qu’il bien me délivrer maintenant.
D’un enfant qu’il me fasse don,
jusqu’en haut des monts tout l’implore


SALVE REGINA
rouergue ; Ecouter : Tutti 2023-10 ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Salve Regina Mater misericordiae
Vita, dulcedo, et spes nostra, salve
Ad te clamamus exsules filii Hevae
Ad te suspiramus, gementes et flentes in hac lacrimarum valle
Eia, ergo, advocata nostra, illos tuos misericordes oculos ad nos converte
Et lesum, benedictum fructum ventris tui, nobis post hoc exsilium ostende
O clemens
Opia, O dulcis Virogo Maria


TORNATZ-EN PRAUBES PERDUTS
P.Tallez ; Ecouter : Extrait Tutti 2023-08, Tutti 2023-08 ; rencontre : Pascal-Sylvanès

Tornatz-en praubes, perdut
N’am pas ni la nòvia ni los escuts
Son pas los escuts que nos hen dòu
Mei qu’es la nòvia que’ns tòca au còr

Anem nòvia, cau pas plorar
Uei qu’es lo jorn on cau cantar
Anem nòvia non ploratz, non
Que’ns haretz morir de dolor

Adishatz nòvia que’ns ne vam
Savia e valenta que’vs deisham
Aquetz camin qu’es arrosat
Per tan la nòvia qu’a plorat

Retornam’ns ne praubes mandrans
A l’escurada com s’em-s cans
Lo beth sovier de nòsta nòvia
Au hons hons deu còr que’ns balha jòia


UNE FILLETTE DE QUINZE ANS

Une fillette de quinze ans
Mon Dieu qu’elle est tant amoureuse
Un jour s’en va dire à sa mère
Ma mère il me faut un amant
Car si vous tardez davantage
J’en prendrai un à mon plaisir.

Quand la mère entendit cela
Que sa fille est tant amoureuse
Je vais la mettre religieuse
Religieuse dans un couvent
Là tu en seras la bienheureuse,
Prieras Dieu pour tes parents.

Quand la fille entendit cela
Que religieuse elle allait être
Monta là haut dans sa chambrette
Elle arracha ses blonds cheveux
Et ses jolis pendants d’oreilles
En regrettant son amoureux.

Son jeune frère le cadet
Qui nuit et jour se la console
Console toi ma sœur jolie
Mon père te mariera
Et celui que ton cœur désire
Ma mère te l’accordera.

Celui que mon cœur a charmé
N’est point ici dans cette ville
Il est parti aux Amériques
J’espère un jour qu’il reviendra
Rossignolet va t’en lui dire,
Je veux mourir entre ses bras


Chants - Rencontres Chants des troubadours à la MEQ avec Anne Enjalbert et Pascal Caumont
2023-07 La Maison des Enfants du Quercy

  A l'entrada del temps clar
  En un vergièr sotz fuelha d'Albespi
  La ploma de perdiu
  Lo presonièr
  Margerideto
  Mon paire m'a logada
  Nosta dama deu cap deu pont
  Se io sabiai volar

A L'ENTRADA DEL TEMPS CLAR
chant occitan historique du XIIe siècle ; Ecouter : Mont-Jòia, ; rencontre : Anne-Pascal-MEQ

A l'entrada del temps clar, eya
Per jòia recomençar, eya
E per jelós irritar, eya
Vòl la regina mostrar
Qu'el' es si amorosa

A la vi', a la via, jelós,
Laissatz nos, laissatz nos
Balar entre nos, entre nos.

El' a fait pertot mandar, eya
Non sia jusqu'à la mar, eya
Piucela ni bachalar, eya
Que tuit non vengan dançar
En la dansa joiosa.

Repic

Lo reis i ven d'autra part, eya
Per la dança destorbar, eya
Que el es en cremetar, eya
Que òm no li vòlh emblar
La regin' aurilhosa.

Repic

Mais per nïent lo vòl far, eya
Qu'ela n'a sonh de vielhart, eya
Mais d'un leugièr bachalar, eya
Qui ben sapcha solaçar
La dòmna saborosa.

Repic

Qui donc la vezés dançar, eya
E son gent còrs deportar, eya
Ben pògra dir de vertat, eya
Qu'el mont non aja sa par
La regina joiosa.

Repic

--- traduction---

A l'arrivée du beau temps, eya,
Pour ramener la joie, eya,
Et pour irriter les jaloux, eya,
La reine souhaite montrer
combien elle est amoureuse.

En route, en route, les jaloux !
Laissez-nous, Laissez nous
Danser, entre nous, entre nous.

Elle l'a fait proclamer partout, eya,
Qu'entre ici et la mer, eya,
Il ne doit y avoir ni jeune fille ni jeune chevalier, eya,
qui ne vienne danser
Dans la joyeuse danse.

Refrain

Le roi arrive d'ailleurs, eya,
Pour mettre un terme à la danse, eya,
Parce qu'il a peur, eya,
Qu'un autre homme veuille voler
La reine d'avril.

Refrain

Mais en aucun cas elle ne le laissera faire, eya,
car elle n'a que faire d'un vieil homme, eya,
Mais plutôt d'un jeune chevalier lascif, eya,
qui sait comment réconforter
La dame piquante.

Refrain

Puis, quiconque la voit danser, eya,
Et exhiber son beau corps, eya,
pourra dire en vérité, eya,
Que le monde n'a pas l'égal
De la joyeuse reine.

Refrain


EN UN VERGIÈR SOTZ FUELHA D'ALBESPI
occitan ; Ecouter : Prat-Communal - COMDT, ; rencontre : Anne-Pascal-MEQ

En un vergier, sotz fuelha d’albespi,
Tenc la dompna son amic costa si,
Tro la gayta crida que l’alba vi.
Oy Dieus ! oy Dieus ! de l’alba tan tost ve !

Plagues a Dieu ja la nueitz non falhis,
Ni’I mieus amicz lonc de mi no s partis,
Ni la gayta jorn ni alba no vis !
Oy Dieus ! oy Dieus ! de l’alba tan tost ve !

Bels dous amicz, baïzem nos ieu e vos
Aval els pratz on chanto’ls auzellos,
Tot o fassam en despieg del gilos.
Oy Dieus ! oy Dieus ! de l’alba tan tost ve !

Bel dous amicz, fassam un joc novel
Ins el jardi on chanton li auzel,
Tro la gayta toque son caramel.
Oy Dieus ! oy Dieus, de l’alba tan tost ve !

Per la doss’aura qu’es venguda de lay
Del mieu amic belh e cortes e gay,
Del sieu alen ai begut un dous ray.
Oy Dieus ! oy Dieus ! de l’alba tan tost ve !

La dompna es agradans e plazens ;
Per sa beutat la gardon mantas gens,
Et a son cor en amar leyalmens.
Oy Dieus ! oy Dieus ! de l’alba tan tost ve !

En un verger, sous feuille d’aubépine
Tient la dame son ami contre soi,
Jusqu’à ce que la sentinelle crie que l’aube elle voit.
Oh Dieu ! oh Dieu ! que l’aube tant tôt vient !

Plût à Dieu que jamais la nuit ne cessât,
Et que le mien ami loin de moi ne se séparât,
Et que la sentinelle jour ni aube ne vît !
Oh Dieu ! oh Dieu ! etc.

Beau doux ami, baisons-nous moi et vous
Là bas aux prés où chantent les oiselets,
Tout ce faisons en dépit du jaloux.
Oh Dieu ! oh Dieu ! etc.

Beau doux ami, faisons un jeu nouveau
Dans le jardin où chantent les oiseaux,
Jusqu’à ce que la sentinelle touche sou chalumeau.
Oh Dieu ! oh Dieu ! etc.

Par le doux souffle qui est venu de là
Du mien ami beau et courtois et gai,
De son haleine j’ai bu un doux rayon.
Oh Dieu ! oh Dieu ! etc.

La dame est agréable et plaisante ;
Pour sa beauté la regardent maintes gens,
Et elle a son cœur en aimer loyalement.
Oh Dieu ! oh Dieu ! que l’aube tant tôt vient !


LA PLOMA DE PERDIU
Trad. Catalunya ; rencontre : Anne-Pascal-MEQ

Si n'hi havia tres ninetes
Lumberbigudí, bigudon, dondeta
Lumberbigudí, bigudeta, don

Que totes tres brodaven seda
Lumberbigudí, lumberbigudon
Lumberbigudí, bigudeta, don

Lo fill del rei s'hi passejava
Lumberbigudí, bigudon, dondeta
Lumberbigudí, bigudeta, don

Ja els en demana un bri de seda
Lumberbigudí, lumberbigudon
Lumberbigudí, bigudeta, don

Què en voleu fer del bri de seda?
Lumberbigudí, bigudon, dondeta
Lumberbigudí, bigudeta, don

El vull per fer una llaçadeta
Lumberbigudí, lumberbigudon
Lumberbigudí, bigudeta, don

Per què en voleu la llaçadeta?
Lumberbigudí, bigudon, dondeta
Lumberbigudí, bigudeta, don

Per agafar una perdiueta
Lumberbigudí, lumberbigudon
Lumberbigudí, bigudeta, don

Per què en voleu la perdiueta?
Lumberbigudí, bigudon, dondeta
Lumberbigudí, bigudeta, don

Per arrancar-li una plometa
Lumberbigudí, lumberbigudon
Lumberbigudí, bigudeta, don

Què en voleu fer de la plometa?
Lumberbigudí, bigudon, dondeta
Lumberbigudí, bigudeta, don

Hi vull escriure una carteta
Lumberbigudí, lumberbigudon
Lumberbigudí, bigudeta, don

Què en voleu fer de la carteta?
Lumberbigudí, bigudon, dondeta
Lumberbigudí, bigudeta, don

Vull enviar-la a l'amoreta
Lumberbigudí, lumberbigudon
Lumberbigudí, bigudeta, don

Què en voleu fer de l'amoreta?
Lumberbigudí, bigudon, dondeta
Lumberbigudí, bigudeta, don

Vull fer-li una abraçadeta
Lumberbigudí, lumberbigudon
Lumberbigudí, bigudeta, don


LO PRESONIÈR
occitan ; rencontre : Anne-Pascal-MEQ

Texte


MARGERIDETO
occitan ; rencontre : Anne-Pascal-MEQ

Texte


MON PAIRE M'A LOGADA
occitan ; Ecouter : Rosina de Pèira, ; rencontre : Anne-Pascal-MEQ

Texte


SE IO SABIAI VOLAR
Chanson d'Al Tall et Maria del Mar Bonet ‧ 1982 ; Ecouter : María del Mar Bonet, ; rencontre : Anne-Pascal-MEQ





Chants - Rencontres avec Anne Enjalbert
Anne-Zoé, Anne-Pascal-MEQ

Chants - Rencontres Zoé avec Anne Enjalbert
2023-12 Saint-Pierre la Mer, 2025-06 Saint-Pierre la Mer

 Beroja berogina
 En Grenada
 La belle s'en va au jardin d'amour
  La perneta
  Las femnas de pel puèch
  Lo carbonier - Citoiens escotatz plan
  Lo companhon de l'avairon
 Maudicha sia l'amor
  Me'n soi anada entau bastar
  Mon pera m'a promes un don
  Montanhas sus montanhas
 Nadalet
 Ont anirem paura noviòta
 Pastors sus pè
  Perdiguetas naveretas
  Perdiueta novelleta
 Si m'aurètz vist mon aimabla bergèra
 Talin Talon
  Tinda relotge
 Un beau soir au clair de lune

EN GRENADA
Rondeau à deux Albret, Armanhac ; Arrgt P. Caumont ; Ecouter : Brigada Menestrèrs, ; rencontre : Anne-Zoé

En Grenada i a nau pins
Vòli véder, vòli anar
Véder lo pin com tan verdeja
Vòli véder, vòli anar,
Véder lo pin a verdejar

E d’un brincotet a l’aut
L’esquirolet qu’esquirolèja
E d’un brincotet a l’aut
L’esquirolet que hè lo saut

uèit, sèt, shèis, cinc, quat, tres, dus, un


LA BELLE S'EN VA AU JARDIN D'AMOUR
trad. Bigorre – Béarn ; Ecouter : Balaguera, ; rencontre : Anne-Zoé

La belle s'en va au jardin d'amour
Pour y passer quelques semaines
Son père va la cherchant partout
Et son amant qui en est en peine

Va-t-en (le) dire à ce berger
S'il y a quelqu'un qui nous renseigne
Berger, berger, ô mon doux berger
Auriez-vous vu passer la belle ?

Mais le berger voulut savoir
Comment la belle est habillée
Elle est vêtue de satin blanc
Et d'une robe en filoselle

Elle est là-haut sur ces vallons
Assise auprès d'une fontaine
Entre ses mains elle tient un oiseau
Lui racontant toutes ses peines

Oiseau, oiseau que tu es heureux
D'être aussi près de ma maîtresse
Et moi qui en suis son amoureux
Je ne puis point m'approcher d'elle
Et moi qui en suis son amoureux
J'en ai le cœur plein de tristesse


LA PERNETA
Rouergue, Collecté par Joseph Vaylet ; Ecouter : Laurent Cavalié, ; rencontre : Anne-Zoé

La Perneta se lèva
Tra-la la-la la-la
la-a-a la la-la
La Perneta se lèva
Tres oras davant jorn (ter)

Fialant sa conolheta
Ambe son pichon torn

Cada torn que ne vira
Ne sospira d'amor

Sa maire la ven veire
Perneta qu'avètz vos ?

Avètz lo mal de tèsta
O ben lo mal d'amor ?

Ai pas lo mal de testa
Ai plan lo mal d'amor

Ne plores pas Perneta
Que te maridarem

Ambe l'enfant d'un prince
O l'ainat d'un baron

Ne vòli pas d'un prince
Ni d'enfant de baron

Vòli mon amic Pèire
Que languís en preson

Non l'auràs pas ton Pèire
Que lo penjolar

Se vos penjolatz Pèire
Enterratz-nos totes dos

Cobrissètz lo de ròsas
E ièu de totas flors

Al mitan de la pèira
Plantarètz una crotz

E los passants que vagan
Se metràn a genolhs

Disent que Dieu perdona
Los paures amorós


LO CARBONIER - CITOIENS ESCOTATZ PLAN
Collect. La Talvèra auprès de Jean Doat – Blaye-les-Mines (81) Auteur Elie-Hippolyte Barthélémy, sur l'air de « Sèm aici quauques obrièrs », dont le texte fait référence à la Révolution Française - Arrgt A. Enjalbert ; Ecouter : Jean Doat, ; rencontre : Anne-Zoé

-1-
Citoièns escotatz plan
Çò que ièu vos vau cantar
Es una cançon novèla
Facha per un carbonièr
Sa sapiénça n'es pas bèla
N'es pas estat bachelièr

-2-
N'a pas estudiat vint ans
Coma fan plasses de fenhants
A pas usat de pòrta-pluma
De papièr ni de creion
Son tresòr e sa fortuna
Es lo cròs de cada jorn

-3-
I dintra lo matins
E lo ser ne tòrna sortir
Tot esquintat de fatiga
E conflat de missant èrt
Pendent trenta ans de sa vida
A lo negre per dissèrt

-4-
E per recompensa aurà
Se a un dròlle a far embauchar
Lo s'envòian d'un a l'autre
En diguen « cal esperar
Pòdes comptar sus nosautres
Sans tardar l'embaucharam »

-5-
Passavan los meses e los ans
Jamai i prenian pas l'enfant
Lo carbonièr se desòla
E sa femena en mèmes temps
En diguent « qu'aquèla escòla
Que nos fa tan malcontents »

-6-
Als Frèras l’as pas envoiat
Als Frèras l’as pas envoiat
Te disiai ben un còp Filipa
Que un jorn te’n planjariás
E qu’aquèla sala clica
Te prendrián pas lo dròlle al cròs

-7-
Autres còps frèras e retons
Èran los mèstres dels carbons
Èran eles que dirijavan
E que disián als patrons
« Abatem la sociala
Tendrem milhor los paurons »

-8-
Perque socialista siás
Te prendrán pas lo dròlle al cròs
Te cal èstre progressista
Client del Duc d'Orleans
Estre escrich sus una lista
Facha pel rei dels fenhans

-9-
Al cròs se te vòls far embauchar
Veire lo Marquis cal anar
A Caramauç es Falgairetas
A Sent-Benazet Tòrò
A Rosièras Buscairet
E a Blaias es Plumeau


LO COMPANHON DE L'AVAIRON
trad. Rouergue ; Ecouter : Conservatoire occitan, Cocanha ; rencontre : Anne-Zoé

Aicí la vida es plan tranquilla
Per de qué quitar ton chantièr ? (bis)

Me cau anar de vila en vila
Me rafinar dins mon mestièr

Te cau d’argent per ton voiatge
Tant de camins te costaràn

Vau a pè, pòrte mos bagatges
E mon mestièr me noirirà

Ton coratge per tant que siasque
Rencontrarà mai d’un dangièr

Ai un pistolet dins las bragas
E mon baston de cordonièr

Pendent l’ivèrn, pendent l’auratge
Regretaràs ton Avairon

Mos fraires de companhonatge
M’aculhiràn dins lor fogairon


MAUDICHA SIA L'AMOR
Trad. Rouergue, Quercy - collectage Joseph Vaylet (coll. Association Les Amis de Joseph-Vaylet - Espalion - https://amisjosephvaylet.fr) - Arrgt P. Caumont ; rencontre : Anne-Zoé

[ Maudicha siá l'amor
Ambe los que l'an facha ] x2
Ambe los que l'an facha, mon Dieu
Que de larmas me còsta
Vòstre adieu, mon Dieu
Que de larmas me còsta vòstre adieu

Paissètz paissètz motons
Ara que l'èrba es tendra
Ara que l'èrba es tendra, mon Dieu
Que de larmas me còsta
Vòstre adieu, mon Dieu
Que de larmas me còsta vòstre adieu

Ièu me'n vòle anar
Sus un ròc de montanha
Sus un ròc de montanha, mon Dieu
Que de larmas me còsta
Vòstre adieu, mon Dieu
Que de larmas me còsta vòstre adieu

Sens tu, sens tu Pieron
Ieu seriá maridada
Ieu seriá maridada mon Dieu
Que de larmas me còsta
Vòstre adiu, mon Dieu
Que de larmas me còsta vòstre adieu

Per un pichon plaser
Ieu soi abandonada
Ieu soi abandonada, mon Dieu
Que de larmas me còsta
Vòstre adiu, mon Dieu
Que de larmas me còsta vòstre adieu


ME'N SOI ANADA ENTAU BASTAR
Rondeau du Néracais - Cant de messorgas (chanson de mensonges) - Collectage Odile Dauba et de sa mère Germaine Duffourc par Pèire Boissières - Arrgt P. Caumont ; Ecouter : Albada, ; rencontre : Anne-Zoé

Me'n soi anada ent’au bastar
Qu’èi trobat ua gleiseta, n’i avè pas nat autar

Adara que n’es lo temps ma-i-mia
Adara que n’es lo temps d’aimar

Qu’èi trobat ua gleiseta, n’i avè pas nat autar

Lo crabòt disè la mèssa e lo boc Aleloià

Lo lop qu’èra darrèr la pòrta que se volè confessar

Tira-te en darrèr maishanta bèstia, ce’m vòudres benlèu minjar


MON PERA M'A PROMES UN DON
Trad. Gascogne ; Ecouter : Canicula, ; rencontre : Anne-Zoé

Mon père m'a promés un don
Que'm volè dar marit baron

Adara que vien l'ombra
Adara cau dançar leugèr
Quan lo sorelh se cocha

Que'm volè dar marit baron
Ara m'a dada a un joen pastor

Ara m'a dada a un joen pastor
Que me'n hasè guardar motons

Que me'n hasè guardar motons
A cada tropeth cent e dus

A cada tropeth cent e dus
Lo lop se'm vien minjar los dus

Lo lop se'm vien minjar los dus
Pastorèla t'on èratz vos ?

Pastorèla t'on èratz vos ?
A la cabana deus pastors

A la cabana deus pastors
Pastorèla qui hasètz vos ?

Pastorèla qui hasètz vos ?
Au jòc de cartas e aus doblons


ONT ANIREM PAURA NOVIÒTA
Trad. Tarn – collect. La Talvèra ; Ecouter : Musica en Albiges, ; rencontre : Anne-Zoé

Ont anirem paura noviòta
Ont anirem passa la nuèit ?
Amont dins una cambra
Totes dos dins un lèit
Talalalèra la lalalalalala

Mès en diguent lo pater noster
Lo nòvi se's endormit
La nòvia se'n es anada
Dormir ambe'l vesin

Mès quand lo nòvi se revèlha
Ne tròba pas la nòvia enlòc
Portatz lo lum e la candèla
Que la tròbi pas enlòc

Ne met lo cap a la fenestra
N'entend cantar lo cocut
L'ase te fota paura bèstia
Cossi bo as tan lèu sachut ?


PASTORS SUS PÈ
Trad. Béarn ; rencontre : Anne-Zoé

Pastors, sus pè, l’anjo vs’apèra
Anatz a Betleèm au mei lèu
Véder l’admirable mistèri
Qui nse rend la patz dab lo cèu

Que podetz shens crenta e shens pena
Aquiu deishar vòstes tropèths
Los lops d’ara enlà pòden viener
No’vs panaràn pas los anhèths

Qu’ei açò l’òra desirada
On lo Sauvador prometut
Tot ara medish vien de vader
E pòrta au monde lo salut


PERDIGUETAS NAVERETAS
en gascon, adaptation de chant, trad. Catalan ; rencontre : Anne-Zoé

Perdiguetas naveretas
Qui a la montanha cantatz
Baishatz en la tèrra plana
Los tristes consolatz

Berogina polideta
De dia coma de nuèit
Que semblatz ua roseta
Cuelhuda dens un saunei

Canti pas la petiteta
Ni la grana flor deu lin
Canti per la miejancèra
Qu'ei la flor deu romanin

A l'òmi d'aquesta casa
Un don li vòi demandar
De'm balhar la sua hilha
Augan la vòi maridar


PERDIUETA NOVELLETA
trad. Catalunya ; Ecouter : Al peu del Cadi, ; rencontre : Anne-Zoé

Perdiueta novelleta
A la muntanya canteu
Baixeu a la terra plana
I els tristos aconsoleu

Boniqueta en sou minyona
Tant amb llum com sense llum
Pareixeu una roseta
Collida en el mes de juny

I a l’amo d’aquesta casa
Un do li’n vull demanar
Si me’n vol donar una noia
Que aquest any me vull casar

No canto per la més xica
Ni tampoc per la més gran
Canto per la mitjancera
Que és la flor del romeral

I a l’amo d’aquesta casa
Un do li’n vull demanar
Si me’n vol donar una filla
Que aquest any me vull casar

No demano la més xica
Ni tampoc la més gran
Quan so mosso de soldada
Prendré la que em donarà


TINDA RELOTGE
Trad. Quercy ; Ecouter : Albada, ; rencontre : Anne-Zoé

Tinda tinda relòtge
Abaissa-te solelh

Sant Clar Sant Clar s’apròcha
Cantarem, dançarem

Bèla Sant Joan s’apròcha
Dins la nuèch lo grand fuòc

Si èri irondèla
Que posquèssi volar

Alprèp de vos la bèla
Me'n aniriaí pausar


UN BEAU SOIR AU CLAIR DE LUNE
Trad. Bigòrra Bearn ; rencontre : Anne-Zoé

Un beau soir au clair de lune
J'ai rencontré mes amours (bis)
Mes amours mes amourettes
Je lui ai dit d'un air si doux
Ma mignonne où allez-vous ?

Je m'en vais à la fontaine
Pour remplir ma cruche d'eau (bis)
Au service de ma mère
Galant si vous y veniez
Grand plaisir vous me feriez

Je l'ai prise je l'ai remplie,
Je n'y reste qu'un moment (bis)
Qui me cause mille peines
Je n'y reste qu'un moment
Qui me cause mille tourments

Vous êtes belle et jolie
Vous avez des agréments
Si vous avez trois mille francs
Parlerons de mariage
Si vous n'avez que cinq cents francs
Restez fille sans amant

Si l'argent vous intéresse,
Ne revenez plus chez moi (bis)
Finissons nos amourettes
Ne revenez plus chez moi
Finissons-en vous et moi




Chants - Rencontres Zoé avec Virginie Ardaen
2024-2025 Montferrier le Lez

  A Marseille y'a trois filles
  Batelière
  Era perdritz
  La familha
  La lua se n’ei cochada
  La novia
  Lo bon vin de Marvinha
  Quand la feuille était verte

A MARSEILLE Y'A TROIS FILLES
Piémont italien - Val Germanasca ; rencontre : Virginie-Zoé

A Marseille y'a trois filles
    Comme elle vol′ vol′ vol′
Comme elle altra ci comme elle altra ça

A Marseille il y a trois filles
toutes les trois jolies, mes amis,
    toutes les trois jolies

Une fait la co-trilleuse
    Comme elle vol′ vol′ vol′
Comme elle altra ci comme elle altra ça

Une fait la co-trilleuse
et l′autre le blanchit, mes amis,
    et l′autre le blanchit

L′autre qui′est dans sa chambre
    Comme elle vol′ vol′ vol′
Comme elle altra ci comme elle altra ça

l′autre qui′est dans sa chambre
qui pleure jours et nuit mes amis
    qui pleure jours et nuits.

Pleure qu′elle est enceinte
    Comme elle vol′ vol′ vol′
Comme elle altra ci comme elle altra ça

Pleure qu′elle est enceinte
et sans savoir de qui mes amis,
    et sans savoir de qui.

Tout’l’temps les fillettes pleurent
    Comme elle vol′ vol′ vol′
Comme elle altra ci comme elle altra ça

Tout’l’temps les fillettes pleurent
les amants qui s'en vont mes amis
    les amants qui s'en vont.

S'en vont dans leur Provence
    Comme elle vol′ vol′ vol′
Comme elle altra ci comme elle altra ça

S'en vont dans leur Provence
Ou bien dans leur pays mes amis
    ou bien dans leur pays.


BATELIÈRE
Val Germanasca ; rencontre : Virginie-Zoé

Batelière avec ton bateau
voudrais-tu me passer l'eau ?
Te passer de l'eau, te passer la rivière
Oh que oui oui, rentrez dans ma navière

Quand le galant fut dedans,
la belle mit les voiles au vent
Mon bon monsieur soyez donc plus sage
vous êtes ici avec une fille sage

Bastien et Bernard MIQUEU (Benac, Bigorre - 2006)

Le monsieur tira ses gants blancs
offrit de l'or et de l'argent
Prenez, prenez vous serez mon aimante,
prenez en tant que vous soyez contente.

Quand le bateau fut arrivé
le monsieur descend le premier
Et que t'a fait, la jeune batelière
A retiré son bateau en arrière.

Mix : texte Bigorre, mélodie Val Germanasca

- A que dirons tous mes parents,
d'avoir dépensé tout mon argent ?
- Tu leur diras qu'en passant la rivière,
tu l'as joué avec la batelière


ERA PERDRITZ
trad Pyrénées Ariègoises ; rencontre : Virginie-Zoé

Una bergèra au bòsc s’en va (bis)
Goardar sa motonadas
Tra la la la la laï
Goardar sa motonadas.

E un monsur venc a pasar (bis)
Que la se’n regardava
Tra la la... Que la se’n regardava.

Non regardèz pas tant monsur! (bis)
Ja’n serià pron bèra
Tra la la... Ja’n serià pron bèra.

E eth la prenc a betch brassat (bis)
Sus l’erbeta la pausa
Tra la la... Sus l’erbeta la pausa.

Deishatz me’n ‘nar virar’s motons (bis)
Ja siré leu tornada
Tra la la... Ja siré leu tornada.

Abash,abash,mos motonets! (bis)
Er’auth’en son sauvadas !
Tra la la... Er’auth’en son sauvadas !

Qoan tenguiós era perdritz,(bis)
Que l’anévéssas plumado !
Tra la la... Que l’anévéssas plumado !

------- Traduction -------
Une bergère au bois s’en va
Garder son troupeau

Et un monsieur vint a passer
Qui ce la regarde

Ne regardez pas tant monsieur
Je ne suis pas assez belle

Et lui la prend dans ces bras
Sur l’herbe la pose

Laissez moi aller retourner mes moutons
Je serai vite revenu

Descendez,descendez mes moutons !
Et les autres se sont sauvés !

Quant tu tenais la perdrix,
Il fallait la plumer


LA FAMILHA
Zéphirin Castellon (vallée de la Vésubie) ; Ecouter : Atelier Sant'Ipoc ; rencontre : Virginie-Zoé

Quora ai quitat l'escòla
   / Mon paire mi diiá
Estai ren sus la Cuòla
   / Ailà degun t'ajuá
Estai-ti totjorn brave
   / Segue lo buòn camin
Seràs jamai esclave
   / Lo monde es tròu marrit

L'estiu quora mon paire
   / Segada ailà a Vinhòls
Li diiá-n a ma maire
   / Vène m'aquó m'ajuós
Se'n partem de buòna ora
   / Si menam lis enfants
Se'n faran una forra
   / D'estendre lis andans

Lo dissabta de sera
   / Cadun era content
Barraviam la feneria
   / Aviá fach bel temp
Ma suòrre emé ma maire
   / Faián un buòn sopar
E pi iéu mé mon paire
   / Si metiam a cantar

Sus la nuòstra planeta
   / Quor' ven lo marrit temp
Un jorn la cuòrda peta
   / Cadun s'en va content
Al ciel plens de coratge
   / Cantarem tots parier
Lo nuòstre bel vilatge
   / Lo nuòstre bel Balver

----- Traduction -------
Quand j'ai quitté l'école
   / Mon père me disait
Ne reste pas sur La Couolo*
   / Là personne ne t'aide
Sois toujours honnête
   / Suis le droit chemin
Et tu ne seras jamais esclave
   / Le monde est trop mauvais.
L'été, quand mon père
   / Fauchait là-bas à Vignos
Il disait à ma mère
   / « Viens, et tu m'aideras
Nous partons de bonne heure
   / Avec les enfants
Nous aurons beaucoup de travail
   / à étendre les andains ».
Le samedi soir
   / Tout le monde était heureux
Nous fermions le fenil
   / Il avait fait beau
Ma soeur et ma mère
   / Préparaient un bon souper
Puis, mon père et moi
   / Nous nous mettions à chanter.
Sur notre planète
   / Quand vient le mauvais temps
Un jour la corde casse
   / Et l'on s'en va heureux
Au ciel, pleins de courage
   / Pourtant nous chanterons
Notre beau village
   / Notre beau Belvédère.

* La Couolo : la colline, quartier haut du village


LA LUA SE N’EI COCHADA
Béarn ; Ecouter : Trio "Pirèna", ; rencontre : Virginie-Zoé

La lua se n'ei cochada
Los galants se'n van tau lheit a miejanèit
Que harèi donc jo praubina ?
     // Anèit tota soleta ?
Que harèi donc jo praubina ?
Non dromirèi anèit a miejanèit.

J’ai un coquin de frère
Qui me fait enrager en vérité
Il s’en va dire à ma mère
     // Ce grand coquin de frère
Il s’en va dire à ma mère
Que j’aime les bergers en vérité

Bergers de ce village
Venez me secourir je vais mourir
Auriez-vous le courage
     // Bergers de ce village
Auriez-vous le courage
De me laisser souffrir et puis mourir ?

Si j'étais hirondelle
Que je puisse voler ou voltiger
Sur le sein de ma belle
     // Si j'étais hirondelle
Sur le sein de ma belle
J'irais me reposer en vérité

Mon sein n'est pas un gîte
Pour vous y reposer ou voltiger
Cherchez une autre branche
     // Pour vous y reposer ou voltiger
Cherchez une autre branche
Pour vous y reposer en vérité

Aquiu aulhèrs e palomaires
Los gojats be son hardits e decidats
Trobaràn ua auta branca
     // Tà s'i poder estangar e repausar
Trobaràn ua auta branca
Entà s'i repausar e plan aimar

----- Traduction -------
La lune s'est couchée
Les galants s'en vont au lit à minuit
Que ferais-je pauvre de moi
Cette nuit toute seule ?
Que ferais-je pauvre de moi ?
Je ne dormirai pas cette nuit à minuit

Ici bergers et chasseurs de palombes
Les garçons sont courageux et décidés
Ils trouveront une autre branche
Pour pouvoir s'y poser et se reposer
Ils trouveront une autre branche
Pour s'y reposer et bien aimer


LA NOVIA
Gascogne - Cant de nau ; Ecouter : Vox Bigerri, ; rencontre : Virginie-Zoé

La nòvia a nau brilhants suu cap
Nau brilhants suu cap, l'anèth au dit.

La nòvia a ueit brilhants suu cap
Ueit brilhants suu cap, l'anèth au dit.

7,       6,       5,       3,       2
sèt,  sheis,  cinc,  tres,  dus 

La nòvia a un brilhant suu cap
Un brilhant suu cap, l'anèth au dit.


LO BON VIN DE MARVINHA
Interprête Georges LAVIE - Enquetrice Valérie PASTUREL (vers 1996) - Arrangement Virginie Ardaen ; rencontre : Virginie-Zoé

ieu vous dise qu'a Marvinha
vos pagaran de bon vin
visite a chasca familha
per pagar dise merci

Autorn d'una boteleta
trinquem chasca jorn
e cantem joiosa tropa
Chambonàs totjorn

A la rava ieu prefere
las auberjas del país
de fòrt luènh las venon quèrre
e las pòrtan a Paris

repic

ieu abite la campanha
i chace de bon matin
la lèbre dins la montanha
la perdritz dedins los pins

repic

Aval lo Chassesac cola
i pesque de nòus amics
e quand lo solelh trescòla
mon fialat es ben remplit

repic

Un soèr ma vièlha grand-maire
me digèt que l'olivièr
met la patz, chaça la guèrra
l'aime coma lo laurièr

------- Traduction -------
Je vous disais qu'à Marvigne
ils vous donneront du bon vin
je vais voir chaque famille
pour payer je dis merci

Autour d'un petit tonneau
trinquons chaque jour
et chantons joyeuse troupe
Chambonas toujours

A la rave (race de mouton) je préfère
les auberges du pays
de fort loin ils viennent les chercher
et les portent à Paris

moi, j'habite à la campagne
j’y chasse de bon matin
le lièvre dans la montagne
la perdrix dans les pins

En bas le Chassesac coule
j’y pêche de nouveaux amis
et quand le soleil se couche
mon filet est bien rempli

un soir ma vieille grand mère
m'a dit que l'olivier
met la paix et chasse la guerre
je l'aime comme le laurier


QUAND LA FEUILLE ETAIT VERTE
Lozère ; rencontre : Virginie-Zoé

Quand la feuille était verte
La laa la laa la la la la laa la' la' la'

Quand la feuille était verte
J'avais trois amoureux

Mais quand elle fut sèche…
Je n'en ai eu que deux…

Mon père me demande…
Lequel veux-tu des deux ...

Je n'aime pas le riche… Qu'il est trop orgueilleux…
J'aime mon amant Pierre…
Il est bien amoureux…

Il me mène à la danse…
À la danse quand je veux…
À la danse quand je veux…





Chants - Diverses rencontres


Lo cançonièr Tu tanben
2025-2026 ateliers du jeudi à Béziers avec Claudie Bonnet et Patricia Adam

 A bordèu
  Al barricòt
  A l'entorn de ma meison
  Als curios
  Angelina
  Au prat de Larròca (bis)
  Aval a la rivièra
 Be n'ei
  Begam un còp de mai
  Braconièrs
 Calant de Vilafranca
  Cantem como cal
  Cantem Nadal
  Carnaval es arribat
  Carnaval t'en angas pas
  Catarina ma vesina
 De bon matin
  De femna e d'ome
  Es aici lo mes de mai
  Esperanza l'aranesa
  I e vira Margarida
  Ièu n'ai cinq sous
 La camba me fa mau
  La cançon de Barberina
  La cançon de Vedrines
  La canta d’Avitenh
  La copa santa
  La devisa republicana
  La fònt
  La grava de Bordèu
  La libertat
  La luna
  La maire Antoèna
  La molièra
  La nostra craba blanca
  La novià - A nuèch tocarem
  La plenta deu pastor
  La polalhièra
  La republica
  La retira
  La sobirana
  La Trivala
  L'aiga de ròca
  L'estaca
  L'arbre de la camba tòrta
  Las castanhas e lo vin novèl
  L'esquirolet
Lo  Lo boièr
  Lo galerian
  Lo mon pair
  Lo nòstre ase
  Lo parpalhon
  Lo Rigaudon dau calinhaire
  Los esclòps
  Los montanhòls
  Los podaires
  Lo vin blanc
 Margoton
 N’eram nau e l'auseron
  Nòu gojatas a Castelnòu
  Nòu que lavan la bugada
 O Cantatz
  Parla me
 Pastres de montanhas
  Paure carnaval
  Pica pica relotge
 Quant vòls ganhar
  Quand mon paire
  Sant Guilhèm
  Se canta
 Solelh, qué fas aval ?
  Sus la nòstra trilha
 Talin talon
  Tantòst vendrà la prima
  Tròp s'era levat lo mèrle
 Vaquí lo polit mes de mai

AVAL A LA RIVIÈRA
oc ; rencontre : Tu tanben

Aval a la rivièra
I a una rica maison
Dedins son tres fialairas
Que fialan tot lo jorn.

L’una s’apela Joana
E l’autra Marion,
L’autra s’apela Clara
Esclaira nuèit e jorn.

Sa maire la penchena
D’un penche d’argenton
E son paire la còfa
D’una auna de galon.

Quand ela se miralha
Dins l’aiga de la font
Un aucelon se pausa
Per li faire orason.

Lo filh del rei passava L’a trobada a la font :
« Digatz, bèla fialaira,
Aquo’s vos Joaneton ? »

« Nani, ma sòrre ainada
s’apela d’aquel nom,
Se cercatz una amiga
Dintratz dins la maison. »


ES AICI LO MES DE MAI
oc ; rencontre : Tu tanben

Es aíci lo mes de mai, (bis)
Giroflà lidoladilà, cadun va veira mia. (bis)

Ieu me’n vau a los tantòst, (bis)
Giroflà lidoladilà, copar lo mai a una. (bis)

E en dolor li plantère, (bis)
Giroflà lidoladilà, lo violon violonava. (bis)

E durbetz, mia durbetz, (bis)
Giroflà lidoladilà, o defonci la pòrta. (bis)

N’ai mon paire charpantièr, (bis)
Giroflà lidoladilà, me farà n’auta pòrta. (bis)


ESPERANZA L'ARANESA
oc ; rencontre : Tu tanben

Pren lo pòrta-votz
Cap a gaucha, cap a dreta,
Pren lo pòrta-votz
Shens vergonha calandreta
L’alen e lo jòc
Estacats au hons deu potz
Patchic e Patchòc
Deu costat de Santa Cruz.

Canta au pòrta-votz
Per anar cercar paratge
Canta au pòrta-votz
Per anar aus emponts d’atges
Sus los caminaus de l’arrua tà la hont
Contes comunaus
De l’arriu dinca l’empont.

Soi anat dab la vesina
Dança cumbia campesina
L’aranesa una latina
Parla gascon alegria.

Minoritats en barralhas A boca de nuèit arrajan,
Quand las vitas s’acabalhan
A hum de calhaus parpalhan.


I E VIRA MARGARIDA
oc ; rencontre : Tu tanben

nau aucas au casau (bis)
(uèit ,sèt, sheis, cinc, tres, duas)
Daisha-le pàisher Margarida,
Daisha-le paisher hèn pas mau (bis)
I e vira Margarida, ua auca au casau (bis)
Daisha-la pàisher Margarida,
Daisha-la paisher hè pas mau (bis)


IÈU N'AI CINQ SOUS
oc ; rencontre : Tu tanben

Ièu n’ai cinq sòus
Ma mia n’a que quatre
Cossí farem
Quand nos maridarem ?

Nos cromparem
Un topin, d’escudèlas,
Un topinon,
Coisinarem to(tes) dos.


LA MAIRE ANTOÈNA
oc ; rencontre : Tu tanben

Chas la maire Antoèna
I a de bon vin blanc.
I a de bon vin blanc, de bon vin blanc
De polidas dròllas
I a de bon vin blanc, de bon vin blanc
De bons enfants.

Lo molinièr passa
Fa petar lo foet,
Marisson l'agacha
Li quilha lo det.

Qual m'empacharà de l'agachar per la finèstra
Qual m'empacharà de l'agachar quand passarà ?
Janeton del barri
A un polit rosièr
Que las calhas i cantan
Al mes de febrièr

Qual m'empacharà de l'agachar per la finèstra
Qual m'empacharà de l'agachar quand passarà ?


LA NOVIÀ - A NUÈCH TOCAREM
oc ; rencontre : Tu tanben

Anuèch tocarem lo pè a la nòvia (bis)
A la nòvia nòvia,
Tocarem la faridondena
A la nòvia nòvia,
Tocarèm la faridondé.

Anuèch tocarem leis arpions a la nòvia….

Anuèch tocarem la camba a la nòvia…

Anuèch tocarem lo ginós a la nòvia…

Anuèch tocarem la favolha a la nòvia…

Anuèch tocarem lo cuòu a la nòvia…


L'ARBRE DE LA CAMBA TÒRTA
oc ; rencontre : Tu tanben

Dieu garda aquel que l'a plantat,
l'arbre de la camba tòrta (bis)
Que sens aquel seriái ja mòrt,
l'aiga m'auriá poirit lo còs. (bis)

Al prèp de ieu me val melhor
una cantina qu'una filha (bis)
Una cantina la beuriái
apuèi ma mia t'aimariái (bis)

Ma maire quand m'auretz perdut
me cal pas cercar a la glèisa (bis)
Cal anar drech al cabaret,
aquí benlèu me traparetz
Cal anar drech al cabaret,
regde i serai coma un piquet.

Ma maire quand ieu serai mòrt,
m'enterraretz dins una cava, (bis)
los pès virats a la paret
e lo cap jos lo robinet.


L'ESQUIROLET
oc ; rencontre : Tu tanben

I eron nau e l'auseron
L'esquirolet que'ns hè lo son
De lu brinquotet a l'aut'
L'esquirolet, l'esquirolet
De lu brinquotet a l'aut'
L'esquirolet qu'en s'hè lo saut

uèit, sèt, sièis, cinc, tres, doas, una


LO GALERIAN
oc ; rencontre : Tu tanben

Ausissi amont lo gau
Que canta sus lo teule
Adieu patron Sigau
Lo brandi de Sant Eume

Lo gau ò non lo gau
Fasèm coma se l’èra
Lan lira, lan lèra
E vòga la galèra

Aussissi lo siblet
Dau mèstre d’equipatge
Adieu lo risolet
Dei filhas dau rivatge

Siblet ò non siblet
Fasèm coma se l’èra
Lan lira, lan lèra
E vòga la galèra

Ièu vesi Garlaban
E mai la Santa Bauma
Fau mètre pè suls bancs
La magdalèna embauma

S’aquòs pas Garlaban
Fasèm coma se l’èra
Lan lira, lan lèra
E vòga la galèra

Ièu vesi au mirador
Marion tota esmòuguda
Embé son mocador
Nos fai la benvenguda

S’es pas lo mirador
Fasèm coma se l’èra
Lan lira, lan lèra
E vòga la galèra.


LOS ESCLÒPS
oc ; rencontre : Tu tanben

Quant te costèron (bis)
Quant te costèron los esclòps
Quand èran quand èran, quand èran nòus (bis).

Cinc sòus costèron (bis)
Cinq sòus costèron los esclòps
Quand èran quand èran, quand èran nòus (bis).

Ieu los faguèri, ièu los batèri,
Ieu los tintèri los esclòps
Quand èran quand èran, quand èran nòus (bis).

Cinc sòus de bata, cinc sòus de tachas,
Cinc sòus de tinta pels esclòps
Quand èran quand èran, quand èran nòus (bis).

Passant dins l’aiga (bis)
Passant dins l’aiga los esclòps
Faguèron flic, flòc.


LOS MONTANHÒLS
oc ; rencontre : Tu tanben

Sèm montanhòls, n’avèm l’independença
L’avèm, l’avèm e mai la gardarem
S’i a pas de rei en França
Nautres i regnarem.

Fasèm justícia a la mòda montanhòla
Sens deringar los jutges enugièrs
Lo còde de Laguiòla
Fa de boès de drulhèr.

Nòstre sol mèstre es aquel que fa nàisser
Lo blat l’auton e l’èrba lo printemps
Lo pregam que nos daisse
Lo gost del pan longtemps.

Tu vinhairon siás fièr de tas vendémias
Mas ièu te planhi paure costolin
Tu cultivas la vinha
Nautres bevèm lo vin.

Del fièr Galés n’avèm lo crit de guèrra
Possèm d’aücs que fan tot resondir
En passant sus la tèrra
Aimam de nos far ausir.


LOS PODAIRES
oc ; rencontre : Tu tanben

Fa bèl temps qu'ai atacat aqueste reng de bon matin
E poda que podaràs ne'n vesi pas jamai la fin.
Dal camin fins a la rasa som pas arribat vietdase,
E pr'aquò nos cal anar me som enanat podar !

Ai podat l'ama tranquilla
en pensant al vin que fasiam venir
Lo pintaràn a la vila
Sens pensar qu'aici nos fa tresfosir (bis)

Amb'l freg que me desvariá
som romput cal acabar.
Lo nas bufa, sèga rassèga,
finissi pas de tremolar.
Creses que la vida es dura amb tota aquela frescura,
E pr'aquò nos cal anar me som enanat podar !

La manrega que pren l'aire
los dets gaireben torrats,
Cèrs o marin quora bufa
sabi pas ont me virar.
Me manca pas qu'un gavèl per me venir foetar la gauta,
E pr'aquò nos cal anar me som enanat podar !

Amb'l soquet sus l'espatla
a la nuèit me vau sopar.
S'ai pas de brasa d'ausina
le soquet l'esparnharà.
Creses que la vida es dura
amb tota aquela frescura
E pr'aquò nos cal anar me som enanat podar !

La rassega que penjòla
e l'electrocòp cargat,
Le gos monta dins la 4L qu'al tresen còp ai desmarrat.
La ràdio dins las aurelhas
per me cambiar las idèas.
E pr'aquò nos cal anar, nos cal tornar començar.


NÒU QUE LAVAN LA BUGADA
oc ; rencontre : Tu tanben

Nòu que lavan la bugada
Nòu que la lavan, nòu que l’estendon,
Sus l’erbeta menudeta.
Chòt ! Ai pissat a la camisa
Chòt ! Ai pissat dins los esclòps…

uèit, sèt, sièis, cinc, tres, doas, una


PARLA ME
oc ; rencontre : Tu tanben

Parla me, conta me
De que soscas grand paire
Conta me, parla me de ton país
E lo grand paire canturleja son conte
L'enfant dins sos braces s'es tot acoconat.

Per trobarmon país
Cerca pas dins la carta
Lo camin per i anar es pas marcat
E per frontièra, i a pas que la musica
d'una lenga vièlha que se vòl pas calar.

Mon vilatge es aquí
A la cima del causse
Lo solelh de julhet caufa l'adrech.
Per la devesa i a lo tropèl que paissa
A l'ombra del fraisse lo pastre s'es assetat.

Mon ostal es aquí
Bastit de gròssas pèiras
Un clapàs que ten cal val mai qu'un nis
Lo fuòc de lenha dins lo canton esclaira
Enfant e grand paire que se son endormits.


QUAND MON PAIRE
oc ; rencontre : Tu tanben

Quand mon paire segava l’avoèna (bis)
La segava pauc a pauc, cada còp se pausava ‘n pauc (bis)

Quand mon paire ligava l’avoèna (bis)
La ligava pauc a pauc, cada còp se pausava ‘n pauc (bis)

Quand mon paire dintrava, batiá, ventava, moliá, prestissiá, cosiá, minjava, cagava.


SANT GUILHÈM
oc ; rencontre : Tu tanben

Lo que va a Sant Guilhèm,
trapa l’aiga freja

Qual cabussa dins lo gorg,
vei tres filhas nusas

Una fiala lo corrent,
la segonda bròda.
Bròda de flors dins lo fons,
ambe d’èrbas vivas.
La tresena en un canton,
la pus jove plora.

Lo cap sus sos blancs genolhs,
de lagremas d’aire.

Montan dins l’aiga del gorg,
en bofigas candas.


A BORDÈU
cançon de nòu ; rencontre : Tu tanben

Bordèu que i a nau damas,
Pomas, arrasims, higas e castanhas,
A Bordèu que i a nau damas,
Pomas, arrasims, higas e castanhas,
Tant bien dançan au vriulon,
Pomas arrasims, higas e melons,
Tant bien dançan au vriulon,
Pomas arrasims, higas e melons.

Uèit, sèt, sièis, cinc, tres, dos un

Traduction : A Bordeaux

[ À Bordeaux il y a neuf dames,
Pommes, raisins, figues et châtaignes, ] x2
[ Elles dansent si bien au (son du) violon,
Pommes et raisins, figues et melons ]

Huit, sept, six, cinq, quatre, deux, un


AL BARRICÒT
cançon de nòu ; rencontre : Tu tanben

Al barricòt del nòvi
I a nòu pichets de vin
Al barricòt del nòvi
I a nòu pichets de vin

Que bevi, que bevi
al barricòt del nòvi
Que bevi, que bevi
Al barricòt de vin

Uèit, sèt, sièis, cinc, tres, dos un


ALS CURIOS
Paul Froment ; rencontre : Tu tanben

Se quauqu’un demanda qual sei,
Per quin drech ma pluma rimalha.
Saurètz qu’aquò es diu que m’a feit,
Mes que m’a balhat son ni malhat.

E pichon vailet que trabalha
Dumpuèi l’alba dinca a la nuèit.
S’ei pas de fan, mingi palha,
Mes me contenti de ço qu’ei.

Sul camin del brèc a la tomba,
I a vint ans lèu de pueg en comba,
Amb los esclops, marchi pelhos.

D’argent n’ei piei, d’esperit gaire,
E morirei coma mon paire :
Paisan del cap dinc’als talons.


ANGELINA
adaptacion L Cavalié de cançon espanhòla Santa Barbara Bendida ; rencontre : Tu tanben

La plegarai pas l'esquina,
Tralalalalalala
pel patron e per sa clica
Veiràs. Avisa Angelina veiràs, veiràs coma farai ieu

Vesi plan aquela vermina
Tralalalalalala
se noirir de nostra vida.
Veiràs. Avisa Angelina veiràs, veiràs coma farai ieu

Voli pas de sa cosina,
Tralalalalalala
pas de sa negra farina.
Veiràs. Avisa Angelina veiràs, veiràs coma farai ieu

Paure grand lo palmonista,
Tralalalalalala
negra vida escupida.
Veiràs. Avisa Angelina veiràs, veiràs coma farai ieu

Al solelh farai ma vida,
Tralalalalalala
crebarai pas a la mina.
Veiràs. Avisa Angelina veiràs, veiràs coma farai ieu


A L'ENTORN DE MA MEISON
oc ; rencontre : Tu tanben

Nau arròsas en boton
(uèit, sèt , sheis, cinc, tres, duas, ua)
Arròser fleirejant
Viva lo bèth boton d'arròsa
Arròser fleirejant
Viva lo bèth boton d'argent


AU PRAT DE LARRÒCA (BIS)
oc ; rencontre : Tu tanben

I a ua hont d’argent larireta
I a ua hont d’argent
I a nau palometas
(uèit sèt shèis cinc tres duas)
S’i banhan dehens larireta
S’i banhan dehens
L’ua s’ei pausada, l’auta s’ei lhevada
Tà la hont d’argent larireta
Tà la hont d’argent.
I a ua palometa
S’i banha dehens larireta
S’i banha dehens.


BE N'EI
oc ; rencontre : Tu tanben

Be n'ei ua gran tristessa, aulhièrs
Era se n'ei anada,
A jo me'n sab mau o còr..
He, he, he, he, he hò..
A jo me'n sab mau o còr..

Per tota la montanha,
Per tota la montanha,aulhièrs
La nèu non n'ei tan blanca,
E los ausèths que m'an paur,
He, he, he, he, he hò..
E los ausèths que m'an paur,

Mon Diu ! Quina sofrença
Tan la nuèit com lo dia,
Solet autan com un hòu,
He, he, he, he, he hò..
Solet autan com un hòu,

Non la tornarèi véder,
Non la tornarèi véder, aulhièrs
De la vita sancèra,
Jo que'n portarèi lo dòu,
He, he, he, he, he hò..
Jo que'n portarèi lo dòu,


BEGAM UN CÒP DE MAI
d'après Alfred de Musset, M.Maffrand, Novémer 2000 ; rencontre : Tu tanben

Begam un còp de mai (bis)
Que fa tan bon a taula
Tan bon a taula
Quand la nèu es pel camin
Aicí passem velhada
Fins a deman matin

Sèm que de paísan (bis)
Avem pel bristolada, pel bristolada
Pel solèlh, tan a flambat
Pr’ aquò las gents de vila
An pas nòstra santat

Fasèm venir lo blat (bis)
Que fa blanca farina
Blanca farina e lo pan ros e brescat
Atal avèm moneda
Quand tornam del mercat

Fasèm venir lo vin (bis)
Lo vin de nòstra vinha
De nòstra vinha
Per escaudurar nòstra sang
Amic qual vòl de roge
Amic qual vòl de blanc

Begamun còp de mai
Que fa tan bon a taula
Tan bon a taula
Quand la nèu es pel camin
Aicí passem velhada
Fins a deman matin


BRACONIÈRS
Aude - Fonds de collectages du Bramàs, Bassin versant de l'Aude ; rencontre : Tu tanben

Braconièrs prenètz de coratge
que la paur vos venga pas sasir.
Ne sariá un grand domatge
jos sa pata se caliá sofrir. (bis)

Que devendrian donc los senhors
s’èran pas los membres dals paures ?
A còp d’aissada e d’anduzac
ont los grapauds fan lo pavat.
Non sarian pas tant empesats,
non sarian pas tant enfatuats.

Que devendrian donc los senhor
s s’èran pas las cambas dals paures ?
Que rodassejan per trabalhar
a tot perdre sens reganhar.
Non sarian pas tant empesats,
non sarian pas tant enfatuats.

Que devendrian donc los senhors
s’èra pas la santat dals paures ?
Que triman susan a se crebar
qu’a l’ostalada li cal de pan.
Non sarian pas tant empesats,
non sarian pas tant enfatuats


CALANT DE VILAFRANCA
oc anonima ; rencontre : Tu tanben

Calant de Vilafranca
sota d'un carobier
Faíian la contradança
emb un sergent forrier

Tra la la, tra la la
Li gandaulas que si maridan
tra la la, tra la la
li gandaulas son maridats

Vai que l'amor ti passerà
fai la vireta, fai la vireta
Vai que l'amor ti passerà
fai la vireta, fai-la virar

S'es maridat un rango
emb una sensa dents
Sa maire n'es contenta
son paire n'en saup ren

La filha n'es promessa,
li van donar l'anèu
N'a plus de contentessa
que fins a Sant Miqueu

Version coquina

Calant de Vilafranca
pèr mi crompar un capèu
mi sieu trompat de pòrta
dintrèri au bordèu

Tra la la, tra la la
Li gandaulas que si maridan
tra la la, tra la la
li gandaulas son maridats

Vai que l ́amor ti passerà
fai la vireta, fai la vireta
Vai que l ́amor ti passerà
fai la vireta, fai-la virar

La frema dau bordèu
diguèt òh qué siès bèu
m'a fach calar li bralhas
pèr mi chucar l'aucèu

I avia una gandaula
emb de gros botelhs
lo cuol coma una tina
l'i ai fotut lo pinsèu

N'i avia una pichina
emb de bèli tetinas
l'i ai peçugat li possas
m'a peçugat l'aucèu


CANTEM COMO CAL
oc ; rencontre : Tu tanben

Lo bruch cor dins lo vilatge
Que lo sauvur es nascut
Dieu se fa pichon mainatge
Per nos portar lo salut

Cantem coma cal,
Cantem totis amassa
Cantem coma cal,
Cantem Nadal

Tot anoncia sa venguda
Las paraulas d’un angèl
E la clartat respenduda
Jusc’a la pòrta del cèl

Om vei las nivols pintradas
De las pus bèlas colors
Las estèlas animadas
An doblat los fogairons

La luna pus argentada
Brilha d’un novèl esclat
E la tèrra s’es parada
D’una pus granda bontat

Lo linòt dins son boscatge
Sul boissson lo rossinhòl
Per saludar lo mainatge
Fan fiular lo gargalhòl

Amb una ardor pus marcada
Auèi tot es animat
D’una jòia distingada
L’univèrs es transportat


CANTEM NADAL
oc ; Ecouter : Martina et Rosina de Peire ; rencontre : Tu tanben

1 - Ieu me soi levat per un matinet,
Que l'alba preniá son blanc mantelet.

Cantem Nadal ! Nadal ! Nadal !
Cantem Nadal encara.

2 - Ai pres ma capòta e mon capulet,
E mon cort mantèl de droguet violet.

3 - Ieu me 'n soi anat cercar Guilhaumet :
Qu'escotas aquí, gai pastorelet ?

4 - Escoti cantar lo rossinholet,
Jamai n'ai ausit cant tant aimablet.

5 - N'es lo rossinhòl, ni autre auselet,
Mas del Paradís, un bèl angelet.

6 - Ditz qu'a Betelèm, dins un establet,
Es nascut anuèit un Dieu enfantet.


CARNAVAL ES ARRIBAT
oc ; Ecouter : , ; rencontre : Tu tanben

Carnaval es arribat
Farem la fèsta, farem la fèsta
Carnaval es arribat
Farem la fèsta dins lo prat.

Farem la fèsta, farem la fèsta
Farem la fèsta dins lo prat.
Farem la fèsta, farem la fèsta
Farem la fèsta dins lo prat.

Carnaval es arribat
Fuma la pipa, fuma la pipa
Carnaval es arribat
Fuma la pipa sens tabat.

Fuma la pipa, fuma la pipa,
Fuma la pipa sens tabat
Fuma la pipa, fuma la pipa,
Fuma la pipa sens tabat

Quant aurem tot acabat
Farem la fèsta, farem la fèsta
Quant aurem tot acabat
Farem la fèsta a nòstra agrat.

Farem la fèsta, farem la fèsta
Farem la fèsta a nòstra agrat
Farem la fèsta, farem la fèsta
Farem la fèsta a nòstra agrat.


CARNAVAL T'EN ANGAS PAS
Tarn - Melodia tradicionala del Lauraguès e Albugès ; rencontre : Tu tanben

Carnaval t’en angas pas
Que non fas pas embarràs
Te metrem dins una cava
Sietat sus un barricòt
Amb una vielha pisharra
Te refrescarem los pòts

Carnaval t’en angas pas
Que non fas pas embarràs
E freta las parpelugas
Amb una cabòça d’alh
Son finits piòts e galinas
Adieu Paure Carnaval

Sonque un gran ahidèr
Sonque l’enveja de marchar
E au cap d’un bèth saunei
La jòia deu País aimar
Cap davant de un gran viatge
Occitània de doman
Anem donc portar l’eslama
De tira que’ns vam manejar

Ai, ai, ai qu’ei gran combat
Taus qui capbaishar vòlen pas
Vam semiar èrba navèra
Plantaram l’arbo de mai
Encabestrats dens l’istòria
Jamei non seram masedats

Aus reclams deu monde vielh
Mesclaram lo vent de l’arsec
Lenga d’òc, lenga de vita
Cantaram tota la nueit
Orbim pòrtas e frinèstas
Tirem los vesins de l’aplec

Cada temps qui lo sorelh
Clareja d’un navèth vermelh
Qu’ei matin de renavida
D’estrambòrd e de vertat
Entaus pòbles de la Tèrra
Qui an causit la libertat


CATARINA MA VESINA
oc ; rencontre : Tu tanben

Catarina ma vesina prèsta me ton bèl tambor
que ma vaca se marrida la vòli far dançar un tornariatz

« Irondèla, passa bèla, diga m'ont as ivernat ?
- En Atena sus l'antena, perqué me l'as demandat ?»

Catarina ma vesina balha de civada als buòus
e de bren a las galinas se vòls que te fagan d'uòus.

Catarina pas malina, las castanhas coison tròp
Ta maire es a la topina e ton paire ten lo bròc

Catarina ma vesina prèsta me ton violon
a la nòça de las galinas, jogarem polit branlon

Catarina ma vesina vai passejar lo canhòt
qu'escornifla la salvatgina. Jaupa, jaupa darrièr lo lebròt

Catarina pas malina ara plòu sus lo lençòl
L'auselon a la taïna e la piòta ten lo dòl.

Catarina ma vesina prèsta me ton armonicà
Per l'amor d'una cantina, cantarem aquela mazurkà

Catarina plan coquina canta me una cançon.
Me fas la pel e galina ambe ta votz de clairon.


DE BON MATIN
Ronda dau Carcin ; rencontre : Tu tanben

De bon matin me soi levat
Pus matin que l’aubeta
Pus matin que l’aubeta iè
Pus matin que l’aubeta

Dins mon jardin me soi anat
Per culhir la violeta
Per culhir la violeta iè
Per culhir la violeta

Ne’n aviái pas culhida una
Ma maire m’apelava
Ma maire m’apelava iè
Ma maire m’apelava

Filha, Joana, venètz, venètz
Vos cal anar a l’aigueta
Vos cal anar a l’aigueta iè
Vos cal anar a l’aigueta

Ma maire l’aiga n’es pas luènh
Serai ben lèu tornada.
Serai ben lèu tornada iè
Serai ben lèu tornada.

Filha Joana, l’avètz aquí
Endurmi(da) sus l’erbeta
Endurmi(da) sus l’erbeta iè
Endurmi(da) sus l’erbeta

Lo destaqui mon davantal
Lo i ai mes sus la tèsta
Lo i ai mes sus la tèsta iè
Lo i ai mes sus la tèsta

Elàs mon Diu, qual es aquò
Que tormenta ma tèsta ?
Que tormenta ma tèsta ? iè
Que tormenta ma tèsta ?

Mon bèl amic coneisses pas
La Joana tant aimada
La Joana tant aimada iè
La Joana tant aimada

Ma tant aimada non sètz pas
Jamai vos ai aimada
Jamai vos ai aimada iè
Jamai vos ai aimada

Ma tant aimada es aquí
Tant polida aimada
Tant polida aimada iè
Tant polida aimada


DE FEMNA E D'OME
J.Marie Petit, Cantat per la mal coiffée ; Ecouter : La Mal Coiffée - L'Embelinaire, ; rencontre : Tu tanben

Quilhava a la cima del sèrre
Son ventre gròs de femna clara
Lo vent aviá rason de sa rauba dubèrta

A la caranchona de l’ora

Tot èra lèst
Lo cèl lo solelh e la luna
En bàs un òme fièr bolegava de tèrra
E butava las entarradas

Elle dressait en haut de la colline
Son gros ventre de femme claire
Le vent avait raison de sa robe entr'ouverte

A la caresse du moment...

Tout était prêt le ciel le soleil et la lune
En bas un homme fier remuait de la terre
Et repoussait les limites du champ...


LA CAMBA ME FAI MAU
oc ; rencontre : Tu tanben

Li a pron de gents
Que van en romavatge
Li a pron de gents
Que van a Betelem
Li vòle anar
Sensa perdre coratge
Li vòle anar ,
Se pòde caminar.

La camba me fai mau, Bota sèla, bota sèla
La camba me fai mau, Bota sèla, mon chivau.

Toi lei bergièrs qu'èran sus la montanha
Toi lei bergièrs an vist un messatgièr
Que li a cridat : Metètz-vos en campanha"
Que li a cridat : "Lo fieu de Dieu es nat".

Un gròs pastràs que fa la catamiaula
Un gròs pastràs s'en vai au pichon pas.
S'es revirat au bruch de ma paraula
S'es revirat. Li ai dich de m'esperar.

Ai un rossin que vòla dessus tèrra
Ai un rossin que manja de camin
L'ai achetat d'un que ven de la guèrra
L'ai achetat cinc escuts de patac .

Quand aurai vist lo fieu de Dieu lo paire ,
Quand aurai vist l'enfant del Paradis ,
E quand aurai felicitat sa maire ,
E quand aurai fach tot çò que deurai,

N'aurai pus ges de mau, Bota sèla, bota sèla
N'aurai pus ges de mau, Bota sèla, mon chivau


LA CANÇON DE BARBERINA
oc ; rencontre : Tu tanben

Bèth chivalièr, qui partitz tà la guèrra,
T'on vatz encuèra,
Tant luenh d'aci ?
{ Non vedetz pas que la nueit ei pregonda,
E que lo monde
N'ei que chepic ? } (bis)

Vos qui credetz que las amors deishadas
De las pensadas
Se'n van shens mau,
{ Ailàs ! ailàs ! los cercadors de glòria,
La vòsta istòria,
S'envòla atau }(bis)

Bèth chivalièr, qui partitz tà la guèrra,
T'on vatz encuèra,
Tant luenh d'aci ?
{ Que'n vau plorar, jo qui'm deishavi diser,
Que mon arriser
Era tant doç. } (bis)


LA CANÇON DE VEDRINES
oc ; Ecouter : Marti ; rencontre : Tu tanben

De que’s aquò que s’entend dins la bruma ?
Qu’es aquel bruch? es un aucèl sens pluma,
Que fa tuf-tuf que ronfla e que fuma
Monta descend e vira coma vòl.
Le cap levat nòstre pòble frissona
Cerca dals uèlhs que pòt èsser aquel fòl
Mas coma ven de devèrs Carcassona,
Canta a plen gargalhòl

Aquò que bronzina, es le motur de Vedrina
A chaval sus sa machina, fila coma un rat
Parièr a l’esclaire, aquí es a son afaire
Sembla que nade dins l’aire com'un passerat.

Dins lo cèl blau e lis coma una glaça
Gaitatz amics, aquel punt dins l’espaça
Que pauc a pauc grossís e se desplaça
Aisidament se desplaça tant naut.
Es un utís fait de boès e de tèla
Per le menar cal pas èsser un nigaud
Veiretz un jorn crebarà las estèlas,
E nòstre solelh tant caud.

E se los vièlhs que son mòrts a la guèrra
O dins son lèit se levavan de tèrra
Eles qu’an pas jamai sauput ço qu’èra
Que de volar serián al desespèr
Lai mans sul cap davant aquel miracle
Estabosits un frisson dins le cuèr
S’amagarián en cridant es le diable !
Que nos ven de l’infèrn.


LA CANTA D’AVITENH
oc ; rencontre : Tu tanben

Se sabetz çò qui ei arribat a Avitenh,
En un gojat qui èra enqüèra tròp joen.
La nueit de Pasco, a l’entorn de mieja nueit,
Per la fernèsta, se n’èra anat au lhèit.

Autanlèu com i estó arribat,
Lo mèste de la maison que l’avè atrapat.
Dab ua agulhada hèita de bon mesplèr,
Que l’en balhava drin mei que ne’n volè.

A vos monsur, que’vs demandi perdon
D’estar entrat dens la vòsta maison.
E que’vs prometi, e que m’i tienerèi,
De la mea vita, jamei n’i tornarèi.


LA COPA SANTA
oc ; rencontre : Tu tanben

Provençaus, vaicí la copa
Que nos ven dei Catalans :
A de rèng beguem en tropa
Lo vin pur de nòste plant !

Copa santa,
E versanta,
Vueja a plen bòrd,
Vueja abòrd
Leis estrambòrds
E l'enavans dei fòrts !

D'un vièlh pòble fièr e libre
Siam bessai la finicion ;
E se tomban lei felibres,
Tombarà nòsta nacion.

D'una raça que regrelha
Siam bessai lei promiers greus ;
Siam bessai de la patria
Lei cepons e mai lei prieus.

Vueja-nos leis esperanças
E lei raives dau jovent,
Dau passat la remembrança
E la fe dins l'an que ven.

Vueja-nos la coneissença
Dau verai e mai dau bèu,
E leis autei joïssenças
Que se trufan dau tombèu.

Vueja-nos la poesia
Per cantar tot çò que viu,
Car es ela l'ambrosia
Que tremuda l'òme en dieu.

Per la glòria dau terraire
Vautres enfin que siatz consents,
Catalans de luenh, ò fraires,
Comuniem toteis ensems !


LA DEVISA REPUBLICANA
Per Du Bartàs, paraulas de A. Fourres ; rencontre : Tu tanben

Al temps d'en primièr, quand la bèstia faleta
monarcava sus tot per la ferocitat (bis)
s'enlairèt vitament una gaia lauseta
e d'aquel vòl ardit nasquèt la libertat.

Un jorn dos mainatjons, dins lor breça mofleta,
dos fruches de l'onor de la maternitat
faguèron en risent se fregar lor boqueta
e lor cant de potons faguèt fraternitat.

Quand l'òme aurà vencut totas las tiranias
lo drech ferme a son punh gardant la veritat
e per totjorn plan luènh de l'ambicion cobesa
veirem coma un solelh lusir l'egalitat

La devise républicaine

Au temps du début quand la bête fauve
Régnait sur tout par la férocité
S'envola en vitesse une gaie alouette
Et de ce vol hardi naquit la liberté.

Un jour deux petits enfants, dans leur berceau douillet
Deux fruits de l'honneur de la maternité
Firent en riant se frotter leurs petites bouches
Et leur chant de baiser fit fraternité.

Quand l'homme aura vaincu toutes les tyrannies
Le droit ferme à son poing, gardant la vérité
Et pour toujours bien loin de l'ambition cupide
Nous verrons comme un soleil luire l'égalité.


LA FÒNT
oc ; rencontre : Tu tanben

Vene vei' la fònt Janeton ma mia,
vene vei la font te dirai quicòm

Lai vole pas 'nar a la fònt tota soleta
Lai vole pas'nar que mon galant lai i es pas

Lo farem venir Janeton ma mia
Lo farèm venir serà lèu aquí

Li farèm son fai de floretas de floretas
Li farèm son fai de floreta de balai


LA GRAVA DE BORDÈU
ronda del Carcin ; Ecouter : Abela-Vidal - Lenga Viva-Lagué, ; rencontre : Tu tanben

Dessús la grava de Bordèu (x 4) i a n’albolisa (x 4)

otas las damas de la cort (x 4)
I se permenan (x 4)

Sus dètz e sèt que n’i aviá (x 4)
Nai baisat sètze (x 4)

E l’autre totjorn me disiá (x 4)
Baisatz-me sénher (x 4)

Tornatz tantòst deman matin (x 4)
Farem sopeta (x 4)

Farem sopeta de pan blanc (x 4)
E fòrça pebre (x 4)

Lo pebre fa dançar leugièr (x 4)
E sautar redde. (x 4)


LA LIBERTAT
oc ; rencontre : Tu tanben

Tu que siás arderosa e nusa
Tu qu'as sus leis ancas tei ponhs
Tu qu'as una vòtz de cleron
Uei sòna sòna a plens parmons
Ò bòna musa.

Siás la musa dei paurei gus
Ta cara es negra de fumada
Teis uelhs senton la fusilhada
Siás una flor de barricada
Siás la Venús.

Dei mòrts de fam siás la mestressa,
D'aquelei qu'an ges de camiá
Lei gus que van sensa soliers
Lei sensa pan, lei sensa liech
An tei careças.

Mai leis autrei ti fan rotar,
Lei gròs cacans 'mbé sei familhas
Leis enemics de la paurilha
Car ton nom tu, ò santa filha
Es Libertat. .

Ò Libertat coma siás bela
Teis uelhs brilhan coma d'ulhauç
E croses, liures de tot mau,
Tei braç fòrts coma de destraus
Sus tei mamèlas.

Mai puei, perfés diés de mòts raucs,
Tu pus doça que leis estelas
E nos treboles ò ma bela
Quand baisam clinant lei parpèlas
Tei pès descauç.

Tu que siás poderosa e ruda
Tu que luses dins lei raions
Tu qu'as una vòtz de cleron
Uei sòna sòna a plens parmons
L'ora es venguda.


LA LUNA
oc ; rencontre : Tu tanben

[ E rololà la luna avança gaire
E rololà la luna avança pas ] x2

E rololà totjorn botelha puèi botelha
E rololà totjorn lo plaser de l'amor

Partirem pas d'aicí tan que la luna lèva
Partirem pas d'aicí davant deman matin

E i a totjorn qualqu'un que n'aima pas la luna
E i a totjorn qualqu'un que n'aima pas lo lum

Tan que farem aital cromparem pas de bòria
Tan que farem aital cromparem pas d'ostal


LA MOLIÈRA
Gascogne ; Ecouter : Lo petit bal occitan, Hesti ; rencontre : Tu tanben

La molièra qu'a nòu escuts x 4
Ip òp o  la la la molièra, la molièra
Ip òp o  la la la molièra va dançar

Ritmica
Ip òp o  la la x 4

Ip  o  la o  la la
ip òp  o  la la molièra, la molièra
Ip  o  la o  la la
ip òp  o  la la molièra va dançar


LA NOSTRA CRABA BLANCA
oc ; rencontre : Tu tanben

La nòstra craba blanca
Crabida nòu còps l'an.
Crabida nòu còps l'an, tiràn-tan-tèra,
Crabida nòu còps l'an,
tiràn-tan-tan.

Lo sèr de nòstra vòta
Va als caulets de Duràn...

Lo garda la i atrapa,
La cita al tribunal...

Retrossa sa coeta
E s'asseta sul banc...

Fot sèt panièrs de cròtas
Sul banc del tribunal...

"Aqui n'i a tres pel jutge,
E quatre per Duràn"...

Lo jutge la condamna
A junar tot un an...

La paura craba es mòrta,
Mes n'es mòrta de fam...


LA PLENTA DEU PASTOR
G. Sanchette, JC Coudouy ; rencontre : Tu tanben

Aulhers de totas las contradas
Ca vietz audir nostes dolors,
Qu’ei fenit a jamei, de veder tan d’aulhades,
Sus los nostes camins,
Tots pingorlats de flors. (bis)

Au bèth miei deu primtemps,
Vriuleta berojina
Que deishavas lo loc,
Tau banèth saboròs
Tu qu’ei seras tostem,
Çò qui’m va mancar hèra
Qu’ei lo son tan plasent,
Deus charmants tringuerons. (bis)

Auprès de tu ma mie,
Que'n plori de tristessa
Sovien'te d'aqueth temps,
Un còp secat l’arrós
Qu’enviavam lo Pigon,
Guardar las aulheretas (bis)
E tos dus suu gason,
Cantavam ua cançon. (bis)

Adara tot solet,
Capsus de la montanha
Cò qui'm turmenta mei,
Que las nostes amors
Qu’ei de saber que lèu,
Sus aquera pelosa
Non cherirei pas mei,
Los petits anherons. (bis)


LA POLALHIÈRA
oc ; rencontre : Tu tanben

Polalhièras son mandianas dison que li plai pas lo vin
N'ai vist una l'autra ser - larga e longa en lo camin

Vai-te'n lèu as pron a far la polalhièra laissa-la far!

Veguessiatz la polalhièra quora s'aussa lo matin
Esta mai d'una ora e mièja- per se far lu "bigodins".

La polalhièra pastrolha laisse-la pi pastrolhar
Lo capèu qu'a sus la tèsta - es encara d'a pagar

Vaguessiatz li polalhièras au balèti d'au festin
Quora balatz la mazurka -vos piston lu agacins


LA REPUBLICA
d'après "La Republica", d'A.Foures, 18 de març 1879. ; rencontre : Tu tanben

La republica nos penchena
al ras dal còl amb un rastèl
[ los ministres son pas en pena
s'engraissan coma de porcèls ] x2

Fraternitat dempuèi d'annada
s'amaga dins nòstre drapèl.
[ Ara capeja, fièra e crescuda,
Malgrat l’azir e mai d’un flèu. ] x2

Quilhada e bèla nos saluda
alucarà nòstre flambèl
[ Qu’avuglarà la raça caluga
D'ont venon mèstres e borrèls ] x2

Cridarà : « Patz, Libertat, Justicia,
En davant ! Es l’ora propicia !»
[ Farà lo pòble urós e fòrt ! ] x2

Fraternitat dempuèi...

Alarga lo bonur sus la tèrra,
Espanta los òmes de guèrra,
[ fa tremblar los òmes de mòrt. ] x2

Quilhada e bèla...
Cridarà : « Patz...
La republica...


LA RETIRA
oc ; rencontre : Tu tanben

Dansem la retira mia )
Dansem la retira ) 4 còps

E retirem nos quand es l'ora, quand es l'ora
E retirem nos quand es l'ora totes dos


LA SOBIRANA
Pèir Salles- Patric Salanié ; rencontre : Tu tanben

Despuish l'aup italiana
A truvers vilas, e monts e lanas,
E dinc a la mar grana
Que senhoreja ua sobirana.

Entant de mila annadas
Qu'audin son arrider de mainada,
Sas cantas encantadas,
Sos mots d'amor de hemna tant aimada.

Jo que l'escotarèi
Com s'escota a parlar ua hada
Jo que la servirèi
Dinc a la mea darrèra alenada.

Un dia, un beròi dia,
Tots coneisheràn ma sobirana
Ma mair, ma sòr, ma hilha,
Ma bèra amor, qu'ei la lenga occitana.


LA TRIVALA
oc ; rencontre : Tu tanben

Vaqui vengut Gualdo lo grand, tròç de fèsta, tròç de çaganh
Baraquet de la Trivala, de son nom Ubaldo Moyano
Coma aquel, se'n trapa pas mai.

Aquela Trivala, a qu'un polit quartièr !
I a que de gitanas e de baraquets
An pas de sandalas, an pas solièrs
Van faire la valsa, aqui jol pont vièlh.

Siás totjorn aquí per butar, per balhar de vam, per cantar
Quand la vida es malaisida, tu lo prince de la Trivala
As totjorn quicom a cantar.

Aquí lo garnd bolegadis, cançon, trabalh e bramadis
Espanhòl, Carcassès, Gitana, te fasián la lenga polida
Coma aquela, se'n trapa pas mai.

Novembre de setanta cinc, lo Franco a crebat enfin
Gualdo e tota la Trivala, dins l'ostal de Monsur Lapeňa
Van passar la nèit a cantar


L'AIGA DE RÒCA
oc ; rencontre : Tu tanben

L'aiga de ròca te farà morir pecaire
L'aiga de ròca, te farà morir
Te'n cal mesfisar d'aquela aiga, d'aquela aiga,
Te'n cal mesfisar, pren un còp de bon vin.

S'una filheta se vòl maridar, pecaire
S'una filheta se vòl maridar,
Li cal pas donar d'aquela aiga, d'aquela aiga
Aimarà melhor beure un còp de bon vin.


LAS CASTANHAS E LO VIN NOVÈL
Scottich ; Ecouter : Castanha é Vinovèl, ; rencontre : Tu tanben

Las castanhas e lo vin novèl
Fan dansar las filhas, fan dansar las filhas
Las castanhas e lo vin novèl
Fan dansar las filhas del castèl

Las castanhas e lo vin novèl
Fan pissar las filhas, fan pissar las filhas
Las castanhas e lo vin novèl
Fan pissar las filhas a plen canèl

Las castanhas e lo vin novèl
Fan possar la bora, fan possar la bora
Las castanhas e lo vin novèl
Fan possar la bora sus l’aucèl!

Las castanhas e lo vin novèl
Fan petar las vielhas, fan petar las vielhas
Las castanhas e lo vin novèl
Fan petar las vielhas dins lo lièch


L'ESTACA
oc ; rencontre : Tu tanben

Lo vièlhSiset me parlava
de bon matín al portal
e al solelh esperavem
los carris vesent passar

Siset, non veses l'estaca
Que li sèm totes ligats
Si podèm pas se'n desfaire
jamai podrem caminar.

Si tiram totes, vai tombar
guaire de temps pòt pas durar
segur que tomba, tomba, tomba,
plan clinada es adejà

Se ieu la tire fòrt d'aqui
e tu la tiras fòrt d'ailà
Segur que tomba, tomba, tomba,
e nos ne podrem desliurar

Pasmens fa fòrça de temps ara
que ns'escarronham las mans
e quand la fòrça me daissa
Pareis mai granda qu'avans

De tot segur qu'ei poirida
Totun, Siset, pèsa tant !
De còps la fòrça m'oblida,
Torna me dire ton cant !

Repic

Lo vielh Siset ara se cala
Mal vent que se l'emportèt,
Cal sap ont se trova ara
Demori sol al portal.

Mas qu'ora passan los dròlles
Levi lo cap per cantar
Lo darrièr cant del vielh Siset,
Lo darrièr que m'ensenhèt

Repic


LO BOIÈR
oc ; rencontre : Tu tanben

Quand lo boièr ven de laurar (bis)
Planta son agulhada
A, e, i, ò, u !
Planta son agulhada.

Tròba sa femna al pè del fuòc (bis)
Trista, desconsolada
A, e, i, ò, u !
Trista, desconsolada

Se siás malauta diga z-o (bis)
Te farai un potatge
A, e, i, ò, u !
Te farai un potatge

Amb una raba, amb un caulet (bis)
Una lauseta magra
A, e, i, ò, u !
Una lauseta magra

Quand serai mòrta enterratz-me (bis)
Al pus fons de la cava
A, e, i, ò, u !
Al pus fons de la cava.


LO MON PAIR
oc ; rencontre : Tu tanben

-1-
Lo mon pair m'i vòu maridar larira
mon pair m'i vòu maridar
Lo mon pair m'i vòu maridar larira
mon pair m'i vòu maridar

E ieu d'aquel que me ditz, vòli pas
aimi melhor de demorar filheta
E ieu d'aquel que me ditz, vòli pas
aimi melhor de me maridar pas

ca li mo sin di min gon de mi ga
sa le mi go don la mi la lu re ta
ca li mo sin di min gon de mi ga
sa le mi go don la mi la lu ra

-2-
Lo mon pair m'i vòu maridar don
Lo mon pair la mi la lu ra
Lo mon pair m'i vòu maridar don
Lo mon pair la mi la lu ra

mon pair m'i vòu maridar
sa le mi ga li mo sin de mi ga
mon pair m'i vòu maridar
sa le mi ga li mo sin ca me li cà

-3-
Don-sa le mi gau don de mi ga don
sa le mi ga me li don vòu -Don
sa le mi gau don de mi ga don
sa le mi ga me li don vòu

Lo mon pair m'i vòu maridar
vòu don de mi ga '
DON Lo mon pair m'i vòu maridar
vòu don de mi ga don


LO NÒSTRE ASE
oc ; rencontre : Tu tanben

Lo nòstre ase es vengut baug
Vòl pas manjar la civada.

La vòl pas manjar
Sonca que siaga curvelada.
La vòl pas manjar
Curvelada la ie caldrà.

Lo nòstre ase es vengut baug
Vòl pas manjar las cauçidas.

Las vòl pas manjar
Sonca que siagan perbolidas.
Las vòl pas manjar
Perbolidas la ie caldrà.

Anètz pas al bot del pont
Se siètz pas de fins dançaires.


Ba vos diràn ben
Aquelas morres-relevadas.
Ba vos diràn ben
Se dançatz pas a lor plaser.


LO PARPALHON
oc ; rencontre : Tu tanben

Lo parpalhon seg la candela
E l’amorós seg la beutat (bis)

Lo parpalhon brutla sas alas
E l’amoros sa libertat (bis)


LO RIGAUDON DAU CALINHAIRE
oc ; rencontre : Tu tanben

Maire, se sabias
D'onte vene, d'onte vene
Maire, se sabias
D'onte vene me batrias
Vene de Tolon,
De Tolon e de Marsilha
Vene de Tolon
Per dançar lo Rigaudon

Avièu un calinhaire
M'agradava pas
Avie lo nas de caire
Sabie pas dançar
Aqueu calinhaire
M'agradava gaire
Aqueu calinhaire
m'agradava pas.

I a de chivaliers
De l'armada, de l'armada
I a de chivalièrs
Parlan d'amor volontièr
L'espasa au costat
Bèla mina, bèla mina
L'espasa au costat
Sabon se faire escotar.

I a tant de marins
Per la dança, per la dança
I a tant de marins
Per la dança plen d'en trin
Rire que fai gau
Camba lesta, camba lesta
Rire que fai gau
Camba lesta e pè descaus.

I a li gròs marcahand
li pistòla, li pistòla
I a lo gròs marchant
Li pistòla e li diamant :
N'an si còfre plen.
De colana, de colana
N'an si còfre plen
de colana e de pendent.

A li bèu pais
Tot fa fèsta, tot fa fèsta
A li bèu pais
Tot fa fèsta e tot iè ritz
Maire se voliatz
Vòstra filha, vòstra filha
Maire se voliatz
Aqui la maridariatz.


LO VIN BLANC
oc ; rencontre : Tu tanben

[ Lo vin blanc qu'ei a nau sòus
Encuera aquesta annada ] x2
[ Nos farà velhar lo ser
Dromir la matinada. ] x2

uèit, sèt, sheis, cinc, tres, dos, un


MARGOTON
Mazurca ; rencontre : Tu tanben

Quand io èri pitsonella )
Pitsonella Margòton ) bis

Ladiri, ladirò, ladira tom lalalèrò
Ladiri, ladirò, ladira tom lalò

Gardavi lei fedòtas )
Lei fedòtas e lei anhelons ) bis

Mes agara que soi bèla )
Gardariái ben lei garçons ) bis


N’ERAM NAU E L'AUSERON
Ronda de nèu ; rencontre : Tu tanben

N’eram nau e l’auseron,
L’esquirolet que’ns hè lo son.

De l’un bricotet a l’aut
L’esquirolet, l’esquirolet,

De l’un bricotet a l’aut
L’esquirolet que’ns hè lo saut.

Ueit, sèt, sheis, cinc, tres, dus e un


NÒU GOJATAS A CASTELNÒU
oc ; rencontre : Tu tanben

Nòu gojatas a Castelnòu, nòu gojatas a Castelnòu (bis)
Elas que volguèron dançar
E los gojats que cèrcan l’ombra
Elas que volguèron dançar
E los gojats que vòlon pas

Ueit, sèt, sièis, cinc, tres, doas

Una gojata a Castelnòu, una gojata a Castelnòu (bis)
Ela que voliá dançar
E los gojats que cèrcan l’ombra
Ela que voliá dançar
E los gojats que vòlon pas
Ges de gojata a Castelnòu


O CANTATZ
oc ; rencontre : Tu tanben

O cantatz, cantatz filheta,
Filheta da marida (bis)

Ma coma volètz que canti
Que ne'n ai mon cuòr passat

I a de mes e de setmanas
Que n'ai vist mon amic
O venètz mai lo dimenge
Lo dimenge après dinar.

Sus lo canton de la plaça
Lo galant se troverà.

Lo bèu grèu de marjorana
Li foguèt apresentat.

Lo si mete a l'aurelha
A costat de son bonet.

Pi aganta Margarida
E la baisa mé amor.
Margarida va a l'aiga
Sus la riba de la mar

Ne'n cresiá d'èstre soleta
Tres galants a l'acompanhar


PASTRES DE MONTANHAS
oc ; rencontre : Tu tanben

1 - Pastre dei montanhas, La divinitat
A pres per companha
Vòstra umanitat
Son dins la persona
D'un pichòt garçon
Que son paire dona
Per vòstra rançon

2 - La tropa fidèla a pres grand plesir
D'ausir la novela que l'ange li a dit
An pena de creire qu'aquò sie verai
Vòlon l'anar veire aqui onte jai.

3 - Lo pus vièlh dels pastres
E lo pus savent,
Consulta lei astres
Se fara bèu tèmps.
Dis qu'es luna plena
Fai totjorn temps drech
E quand l'aura mena
dis que fai ben frech.

4 - Guihaume s'abilha, Vestis son jargan
E dis à sa filha: Istas à l'ostau.
Debanatz la seda, Gardatz lo tropèu,
Mosètz vòstas fedas, Largatz leis agnèus.

5 - Se vesiatz sa femna !
Confla coma un buòu,
Gita de lagremas
Gròssas coma d'uòus!
Es desconsolada,
Quand non pòt anar
Veire l'acochada
E l'enfant qu'es nat.

6 - Leis autrei pastoras deman de matin,
Viran lei set oras saràn per camin;
Crese que sei moflas li faràn pas mau
Car lo vent que sofla n'es pas gaire caud.


PICA PICA RELOTGE
oc ; rencontre : Tu tanben

-1-
Mia, Sant-Joan s'apròcha
Mia, se cal quitar
Dins un' autra vilòta, ié, ié,
Cal anar demorar.

-2-
Pica, pica, relòtge,
Rabaissa-te, solelh
Que la Sant-Joan s'apròcha, ié, ié,
De mèstre cambiarem.

-3-
A miègjorn quand vau claure,
Lo mèstre es sul portal
Per me comptar las fedas, ié, ié,
Sap pas quantas ne'n cal.

-4-
La mèstra es tant polida
Coma la flor del lis,
Mès n'es ben tant canina, ié, ié,
Coma cap d'a pr'aquí

-5-
Regreti pas lo mèstre
E la mèstra pas mai,
Regreti que ma mia, ié, ié,
L'i tornarai jamai.

-6-
S'èri una irondèla,
Que posquèssi volar,
Auprèp de vos, la bèla, ié, ié,
Me'n anariài pausar.


QUANT VÒLS GANHAR
oc ; rencontre : Tu tanben

Quant vòls ganhar, pastoreta charmanta
Quant vòls ganhar per gardar lo bestial

Un par d'esclòps, un davantal
E cent escuts mossur que'm cal

Aquò qu'es tròp pastoreta charmanta
Aquò qu'es tròp per gardar lo bestial

S'aquò es tròp per çò que'm cal
En tirarai lo davantal

Atal va plan, pastoreta charmanta
Atal va plan, per gardar lo bestial

Pren lo baston, damb lo bestial
Vai te'n al som del cujalar.


SE CANTA
version languedocienne ; rencontre : Tu tanben

Dejós ma fenèstra
I a un aucelon
Tota la nuèit canta
Canta sa cançon

Se canta, que cante
Canta pas per ieu
Canta per ma mia
Qu’es al luènh de ieu

Dessús ma fenèstra
I a un ametlièr
Que fa de flors blancas
Coma de papièr

Aquelas flors blancas
Faràn d’ametlons
N'emplirem las pòchas
Per ieu e per vos

Aval dins la plana
I a un pibol traucat
Lo cocut i canta
Benlèu i a nisat

Aquelas montanhas
Que tan nautas son
M’empachan de veire
Mas amors ont son

Abaissatz-vos, montanhas
Planas auçatz-vos
Per que posqui veire
Mas amors ont son

Aquelas montanhas
Se rabaissaràn
E mas amoretas
Se raprocharàn


SOLELH, QUÉ FAS AVAL ?
oc ; rencontre : Tu tanben

«Solelh, qué fas aval,
Aval sus la tardura ?
Solelh qué fas aval,
Aval sus la tardura ?

N'atendi mas amors,
Car io las ai perdudas(bis)

Cent escuts donariái
A cu las m'a trobadas.

Comptatz, comptatz l'argent,
Vos dirai ont son ara.

Las trobaretz aval
Jos una vit florida.

Solelh, qué fas aval,
Aval sus la tardura ?
Solelh qué fas aval,
Aval sus la tardura ?»


TALIN TALON
Quercy - Chant de moisson du Quercy, collecté à La Séguinie (Payrac) ; Ecouter : Peldrut, ; rencontre : Tu tanben

Talin talon la rosada nos ganha
Farà pas d'uèi que l'autan l'a levada

M'en anirai del castèl a la bòria
N'ai un chaval, que n'es tant bon de marcha

Dins lo camin ai vist joineta dama
Entre sas mans pòrta una ròsa blanca

Dama digatz quant volètz de la ròsa
N'es pas de vendre, es per tu bèla amiga

(Dernière phrase d'origine : Dos cents escuts, autretant de la dama)

VAQUÍ LO POLIT MES DE MAI
oc ; rencontre : Tu tanben

Vaquí lo polit mes de mai
Que tot galant planta son mai
Ne'n plantarai un a ma mia
Serà mai naut que sa teulissa

Cu li metrem per lo gardar ?
Un sordat de cada costat
Cu li metrem per sentinèla ?
Serà lo galant de la bela.

Aquò me fachariá per tu
Se ta mia l'aviá vòugut
Ta mia n'aima quauqueis autres
Se trufarà ben de nosautres

Ieu sabi ben çò que farai
Me'n anarai, m'embarcarai
M'embarcarai drech a Marselha,
Pensarai plus d'aquesta filha.

Quand de Marselha revendrai
Davant sa pòrta passarar
Demandarai a sa vesina
Coma se pòrta Catarina

Catarina se pòrta ben
se's maridada i a ben longtemps
Amb un monsur de la campanha
Que li fa ben faire la dama.

Ne'n pòrta lo capèu bordat
Amé l'espasa a son costat
La noirirà mai sens ren faire
Que non pas tu marrit cantaire.


Chants - Ateliers Cimade Béziers
Coeurs d'ici et d'ailleurs 2025-2026 avec Laurent Cavalié, Olivier Grolleau, Titouan

 Adieu l'amor la bruna
  Ai vist lo lop
 Dedins Tolosa
 La polenta
  Lo polit mes de mai
 Nòu calelhs
  Nòu que cantan
  Nòu rasims
  Quand èri pichonet

ADIEU L'AMOR LA BRUNA
rencontres : Cimade

Adieu l’amor la bruna a la guèrra me’n vau
A la guèrra me’n vau dedins l’estrangièr,
per culhir lo laurièr la flor d’irange.

Me’n vau un jorn en vila véser se’n trapi cap,
véser se’n trapi cap d’aquelas filhas,
qu’elas m’agradan tan quand son polidas.

Amont ne’n trapi una faita a mon agrat,
faita a mon agrat e ieu a n-ela ;
la preni per la man me’n vau amb ela.

Me’n vau mandar sa maire se me la vòl donar,
se me la vòl donar o que’n vòl faire
la prendrai dins son lèit viurà a son aise.

Sa maire fa responsa que n’avián pas de lèit,
que n’avián pas de lèit, ni mai de rèstas
e ni mai pro d’argent per far la fèsta

Ongan es pas annada i’a pas agut de blat,
i a pas agut de blat, de milh per vendre
e ieu m’en foti que siás que mon gendre.


AI VIST LO LOP
rencontres : Cimade

Ai vist lo lop, la lèbre e lo rainal dançar
Fasián lo torn de l’arbre e del boisson folhat.
Trimam tota l'annada
per ganhar quauques sòus
E dins una mesada an tot fotut pel sol.


DEDINS TOLOSA
rencontres : Cimade

Dedins Tolosa, i a nau filhas,
Son pas amorosas. (x2)
N'aiman pas qu'a se passejar,
Quand l'autan bufa per la vila.
N'aiman pas qu'a se passejar,
Bin Dieu ! Que son polidas !


LA POLENTA
rencontres : Cimade

Quando si pianta la bella polenta
... si pianta si cresce...
... si pianta si cresce si fiore...
... si pianta si cresce si fiore si seca...
... si pianta si cresce si fiore si seca si gira...
... si pianta si cresce si fiore si seca si gira si talha...
... si pianta si cresce si fiore si seca si gira si talha si manja...
... si pianta si cresce si fiore si seca si gira si talha si manja si gièra...
... si pianta si cresce si fiore si seca si gira si talha si manja si gièra si caga...
... si pianta si cresce si fiore si seca si gira si talha si manja si gièra si caga si canta


LO POLIT MES DE MAI
rencontres : Cimade

Vaquí lo polit mes de mai
Que tot galant planta son mai
Ne plantarai un a ma mia
Serà mai aut que sa teulissa

Cu li metrai per lo gardar
Un soldat de cada costat
Cu li metrai per sentinèla
Serà lo galant de la bèla

Aquò me fa jaire per tu
Si ta mia l'aviá volgut
Ta mia n'aima quauquis autres
Se trufarà ben de nosautres

Ieu sabi ben çò que farai
Me'n anarai, m'embarcarai
M'embarcarai drech a Marsilha
Pensarai pus d'aquesta filha

Quand de Marsilha revendrai
Davant sa pòrta passarai
Demandarai a sa vesina
Coma si pòrta Catarina

Catarina se pòrta ben
Se's maridada ia ben longtemps
Amb un monsur de la campanha
Que li fai ben faire la dama

N'en pòrta lo capèl bordat
Ambe l'espasa a son costat
La noirirà mai sens ren faire
Que non pas tu marrit cantaire


NÒU CALELHS
rencontres : Cimade

Nòu calelhs que mancan d'òli
Nòu calelhs vòli pas emplenar Venga la nuèit venga la nuèit
Que lo solelh me tana
Venga la nuèit venga la nuèit
Per tombar dins ton lèit.
Uèit, Sèt, Sièis, Cinc,Tres, Dos
Un calelh que manca d'òli
Un calelh vòli pas emplenar (bis)


NÒU QUE CANTAN
rencontres : Cimade

[ Nòu que cantan, nòu que cantan
sus la riba dal còr
Nòu que cantan, nòu que cantan
sus la riba dal temps] x2

[ Nòu que cantan, toteis amassa
sus la riba dal còr
Nòu que cantan, toteis amassa
sus la riba dal temps ] x2


NÒU RASIMS
rencontres : Cimade

Nòu rasims sus la soca
Nòu rasims a ta boca

Nòu potons per se caufar, la marrana, la marrana,
Nòu potons per se caufar, la marrana fugirà

Cascamèl, cascamelòt
la vendémia dal pauròt
Cascamèl, cascamelon,
la vendémia dal pichon






Divers
Au fil des rencontres

  A l'ombreta d'un rosièr
  Caterineta
  De cap tà l'immortèla
  Joan Petit que dança
  Lo bal de la civada
  Nadal tindaire

A L'OMBRETA D'UN ROSIÈR

[A l'ombreta d'un rosièr Joana se pausava] x2
Joana se pausava en ça
Joana se pausava en la
Joana se pausava

[Un boçut ven a passar
Que la regardava] x2
Que la regardava en ça
Que la regardava en la
Que la regardava

[Que regardatz vos, boçut,
Ieu siái trop pichona] x2
Ieu siái tròp pichona en ça
Ieu siái tròp pichona en la
Ieu siái tròp pichona

[Per tant pichona que siás
Cal que siás ma mia] x2
Cal que siás ma mia en ça
Cal que siás ma mia en la
Cal que siás ma mia

[Se ta mia vòls que siái
Cal que ta bòça saute] x2
Cal que ta bòça saute en ça
Cal que ta bòça saute en la
Cal que ta bòça saute

[Se ma bòça deu sautar,
Adieu paura Joana] x2
Adieu paura Joana en ça
Adieu paura Joana en la
Adieu paura Joana


CATERINETA
Nadau ; Ecouter : Nadau

Catí qu'ei, shens mentir,
Beròja com lo matin.
Catí qu'ei, shens mentir,
Beròja com lo matin

Caterineta, se'n va lo temps,
Se'n va lo temps, se'n va lo temps,
Caterineta, se'n va lo temps,
Jo que t'aimi per tostemps

Los sons uelhs son tant doç
N'an jamei ni dòu ni plors
Los sons uelhs son tant doç,
N'an jamei ni dòu ni plors

Repic

Per darrèr, per davant,
Non sèi quant a de galants
Per darrèr, per davant,
Non sèi quant a de galants

Repic

Avocat, charpentièr,
E lo hilh deu rei parièr
Avocat, charpentièr,
E lo hilh deu rei parièr

Repic

Que m'a causit a jo,
Praube, praube Peiroton
Que m'a causit a jo,
Praube, praube Peiroton

Repic

Praube com un arrat,
Las estelas dens lo cap
Praube com un arrat,
Las estelas dens lo cap

Repic

De ploja o de sorelh
Jo que l'aimi tau com ei
De ploja o de sorelh
Jo que l'aimi tau com ei

Repic

De sant Pèir a Sant Joan
Jo que l'aimi tot er'an
De sant Pèir a Sant Joan
Jo que l'aimi tot er'an

Repic

Catí qu'ei, shens mentir,
Beròja com lo matin.
Catí qu'ei, shens mentir,
Beròja com lo matin

Repic


DE CAP TÀ L'IMMORTÈLA
Nadau ; Ecouter : Nadau

Sèi un país e ua flor,
E ua flor, e ua flor,
Que l’aperam la de l’amor,
La de l’amor, la de l’amor,

Haut, Peiròt, vam caminar, vam caminar,
De cap tà l’immortèla,
Haut, Peiròt, vam caminar, vam caminar,
Lo país vam cercar.

Au som deu malh, que i a ua lutz,
Que i a ua lutz, que i a ua lutz,
Qu’i cau guardar los uelhs dessús,
Los uelhs dessús, los uelhs dessús,

Repic

Que’ns cau traucar tot lo segàs,
Tot lo segàs, tot lo segàs,
Tà ns’arrapar, sonque las mans,
Sonque las mans, sonque las mans,

Repic

Lhèu veiram pas jamei la fin,
Jamei la fin, jamei la fin,
La libertat qu’ei lo camin,
Qu’ei lo camin, qu’ei lo camin,

Repic

Après lo malh, un aute malh,
Un aute malh, un aute malh,
Après la lutz, ua auta lutz,
Ua auta lutz, ua auta lutz...

Repic


JOAN PETIT QUE DANÇA
oc ; Ecouter : Nadau, Cardabèla

Joan Petit que dança,
dab lo rei de França,
Joan Petit que dança,
sab pas çò qui dança,

Dab lo dit, dit, dit,
dab lo dit, dit, dit,
atau que dança Joan Petit.

Dab la man man man
dab lo dit, dit, dit...

Dab lo pè pè pè...

Dab lo jolh jolh jolh...

Dab lo cuu cuu cuu...

Dab lo nàs nàs nàs...

Dab lo cap cap cap...


LO BAL DE LA CIVADA
Marti (reprise trad catalan) ; Ecouter : Claude Marti -Monta-Vida

[ Lo bal de la civada
Vos vòli contar ] x2
Lo paire quand la laurava
S'arrestava per bufar...
Nos daissava l'araire
E nos fasiá cantar:

Trabalhem, trabalhem,
Que la civada, que la civada,
Trabalhem, trabalhem,
Que la civada ganharem!

[ Lo bal de la civada
Vos vòli contar ] x2
Lo paire, quand semenava,
S’arrestava per bufar…
Cadun son sac de granas
Nos fasiá cantar :

Trabalhem, trabalhem...

[ Lo bal de la civada
Vos vòli contar ] x2
Lo paire quand la segava
S'arrestava per bufar...
Nos balhava la dalha
E nos fasiá cantar:

Trabalhem, trabalhem...

[ Lo bal de la civada
Vos vòli contar ] x2
Lo paire quand la manjava
S'arrestava per bufar...
Nos preniá a sa taula
E nos fasiá cantar:

Trabalhem, trabalhem...


NADAL TINDAIRE

Anam ausir las aubadas
Que se’n venon de sonar.
Sus de trompetas dauradas
Dison qu’un daufin serà.
L’una fa : talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.

Quand dintrarem dins l’estable
Li tirarem lo capèl
Li direm :« Enfant aimable,
Vèni vos cantar Noël »
Faràn : talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novel vengut pichon popon.
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.

Sonatz fifres e trompetas
Timbalas e caramèls
E vos claras campanetas
Ambe lo còr dals angèls
Digatz-li : talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
E l’autre li fa, lo respond :
Talala talala talalèra
Lintampom laderitampom !
Novèl vengut pichon popon.


QUAND ÈRI PICHONET
borrèia ; Ecouter : festival tradestiu Foix,

Quand èri pichonet
Ma maire me gardaba
Ara que sèi grandet
Me gardi tot solet.

Me gardi tot solet
garçou dé la montagna
Me gardi tot solet
Ara que sèi grandet

Quand èri pichonet
Ma maire ma bragava
Ara que sèi grandet
Me bragui tot solet.

La dançarem pas pus
La borrèia d'Auvèrnha
La dançarem pas pus
Lo violon es romput.

Quand èri pichonet
Manjabi d’ ensalada
Ara que sèi grandet
Manji dels baraquets.

Quand èri pichonet
Legissiái lo jornal
Ara que sèi grandet
Legissi sus internet

Quand èri pichonet
Anavi a l'escòla
Ara que sèi grandet
Me cal(caall) travalhar.

Quand èri pichonet
Fasiái l'amor pel sòl
Ara que sèi grandet
Vau far dejós lençòls.

Quand èri pichonet
Le mestre me susvelhava
Ara que sèi grandet
Ma femna me susvelha.

Quand èri pichonet
Manjavi des rasims
Ara que sèi grandet
Bevi que de bon vin.

Quand èri pichonet
Anavi a la messa
Ara que sèi grandet
Demóri a l'estanquet.


SUS LA NÒSTRA TRILHA
oc ; rencontre : Tu tanben

I a nòu aucèls que cridan
Totes los que cridan mai
Lo pic e lo tòrt e la trida e lo merle
Totes los que cridan mai
Lo pic e lo tòrt e la trida e lo gal.

(uèit, sèt, sièis, cinc, tres, doas, una)


TANTÒST VENDRÀ LA PRIMA
oc ; rencontre : Tu tanben

Tantòst tantòst vendrà la prima
A mai lo polit mes de mai
Lo mes de mai florís e grana
Cada boton reprend sa flor

Los joves galants la culhisson
Per la portar a son amor
Farai pas ieu cèrt(as) a la mieuna
Que ieu ne soi dedins la tor

Dins una preson tant escura
Que non s'i vei solelh ni jorn
Res que per una lucarneta
Que reverta l'aura del jorn

Se pr'aquí passa una irondèla
Messagièira dels amorós(es)
Vai-te'n ie dire a ma minhona
Qu'ela me mande un pastisson

Que siague pas de carn de lèbre
Ni de carpa ni de peisson
Que siague garnit per un fabre
De limas e d'un martelon

Amb la lima aurem las enfèrias
Amb lo martèl aurem la tor
E quand la tor serà batuda
Los presonièrs n’auràn larjor


TRÒP S'ERA LEVAT LO MÈRLE
oc ; rencontre : Tu tanben

Tròp s’èra levat lo mèrle
Tròp s’èra levat matin

Pren son sac e son ase
se’n va dreit al molin

Las brumas son espessas
se trompa de camin

Te monta sus un arbre
per véser lo molin

Mas la branca èra seca
s’esclafa pel camin

Las dònas de la vila
an entendut son crit

« Caliá pas paure mèrle
te levar tant matin ! »